Enguany, les catifes que, amb motiu de la festa de Corpus, van omplir de color els carrers del barri de Raval de Blanes, van tenir un nivell artístic més elevat que altres vegades. Ho va propiciar el fet que el disseny de cadascuna de les diferents petites obres d'art, portés la firma d'algun dels nombrosos artistes plàstics blanencs. No només les van dissenyar, sinó que durant tot el matí van estar al peu del canó en les feixugues (almenys pels genolls!) tasques de direcció i concreció de les seves propostes. Colze amb colze amb els nombrosos i entusiastes veïns que s'encarreguen any rere any que aquesta tradició no es perdi. Així, Quim Serrano, Antoni Cerdan, Laia Bedòs, Narcís Balmanya, Sergi Ros, Jeroni Matas, Toni Boronat, Cristina Espinosa, Albert Arribas i Joan Pujol van aportar la seva creativitat en aquesta manifestació lúdica i artística que algú ha inclòs en el catàleg d'art efímer.
Art efímer? Per què? Per les poques hores que les catifes resten intactes? Si és per això, d'acord, però hi ha molts altres aspectes que no quadrarien en absolut en la definició d'"art efímer". Com per exemple que aquest sigui des de fa molt temps, a Blanes i a molts pobles de Catalunya una arrelada tradició. Com per exemple, el component d'implicació, cohesió i solidaritat que genera any rere any entre els veïns del carrer i el barri del Raval en particular i de molts blanencs en particular. Com per exemple, la llavor que diposita en el potencial creatiu de la mainada que, posant unes flors aquí, escampant unes serradures allà col·laboren de manera entusiasta en la confecció.
Ah, es clar!... tot i que les catifes no poden ser guardades en cap sala o museu, el fet que puguem retrobar-les en el magnífic arxiu que representen les càmeres fotogràfiques i mòbils, les fa també un xic més transcendents. Però, aquest potser sigui, entre tots els esmentats, el menys important a l'hora d'enumerar els motius pels quals penso, que les catifes de Corpus no són, almenys pel que fa als seus valors cívics i participatius, un art tan efímer.
