Una gran part de la societat catalana viu aquests últims dies en una barreja de tristesa, desencís i incredulitat, el descobriment que fins hi tot l'honorable president Pujol... també! Que, el qui fou considerat per molts un gegant polític, ha resultat ésser, també, finalment, un gegant amb els peus de fang. O si ho preferiu, amb fang als peus.

El coneixement públic de les seves irregularitats financeres i les de la seva família no han fet altra cosa que reblar, i de quina manera!, el clau de la desconfiança i la desafecció cap a tota la classe política, que d'uns anys ençà va perforant la carn i l'esperit de la ciutadania. Una desconfiança que trigarem a recuperar i que es bàsica perquè algun dia, Catalunya, Espanya i en general els països del sud d'Europa puguin comparar-se, pel que fa a transparència, praxi democràtica, acompliment d'obligacions fiscals i tributàries a la majoria dels països nòrdics.

Sí, potser els casos que afecten primeres espases, són els que enfonsen més la moral col·lectiva i serveixen d'excusa per seguir justificant petites però generalitzades corrupteles del dia a dia (sense IVA, en negre, etc.) La regeneració, però, hauria de començar tant per a dalt com per a baix. A tots els nivells de l'administració -municipal, comarcal, provincial, estatal...- hi hauria d'haver una norma d'acompliment obligatori. Una norma que precisi clarament el punt i el moment en el que un càrrec polític, tècnic, de confiança o del que sigui, han de plegar o dimitir. Indistintament del partit al que pertanyin o representin.

Diari de Girona entrevistava fa pocs dies el President del Consell Comarcal de la Selva, a propòsit de la sortida d'ERC del govern per no haver destituït el gerent, el blanenc Joan Burjachs. Argumentava el sr. Salvador Balliu que si no hi ha imputació no hi ha destitució. D'alguna manera venia a dir que no n'hi ha prou amb sospites, investigacions, denúncies, etc. per carregar-se una persona. D'acord, és probable que tingui raó. Que el punt de no retorn sigui la imputació. Ara mateix ho subscric. I tant de bo ho subscrivissin totes les forces polítiques. Però sobretot, i sense perdre de vista les dues possibilitats que deixa oberta una imputació: culpabilitat amb deshonor o innocència amb restitució, que apliquessin la norma amb rigor i sense exempcions.