La caminada popular de la Nit de Sant Bonosi, la travessa al port i la pujada ciclista al Castell de Sant Joan són tres veteranes i consolidades fites esportives que gairebé se solapen a Blanes durant l'última quinzena d'agost. Si bé ciclisme i natació també atrauen nombrosos participants (majoritàriament amateurs), la Caminada Popular de la Nit de Sant Bonosi esdevé sens dubte, any rere any, i de llarg, la més concorreguda de les tres proves.

Enguany van ser prop de 5.000 els "esportistes" que de manera festiva o bé intentant assolir alguna marca o repte personal van concloure els vuit quilòmetres de l'atractiu circuit, mig urbà, mig rural, pel qual discorre la caminada. Tot i que no té caire competitiu, una vegada més, el fondista olímpic lloretenc José Luis Blanco fou el primer a travessar la línia d'arribada, amb marca personal inclosa.

Ja ho veuen, durant la segona quinzena d'agost, a Blanes, tenim la sort de gaudir d'unes proves a l'aire lliure que per veterania i solvència organitzativa s'han anat consolidant, convertint-se en tradicionals i en reclam per a molts visitants. Unes proves, però, que transcorren lluny de la megaciutat esportiva que entre tots ens vam deixar construir als afores de la vila i de quins serveis i instal·lacions no poden beneficiar-se els que hi participen. Una ciutat esportiva de futur (?) pensada, en el seu moment, pel dia que Blanes doblés els seus gairebé 40.000 habitants. Un equipament que en pocs anys estaria ubicat, gairebé, al rovell de l'ou del municipi. Un equipament que en el seu moment governants i governats vam ser incapaços de reconduir, de replantejar-ne la necessitat i sobretot la ubicació.

Vull pensar que, dins les instal·lacions de la ciutat esportiva, ara, a finals d'agost, les pretemporades dels diferents clubs i les diferents activitats que acull deuen transmetre una imatge ben diferent de la seva descurada imatge externa: la d'un gran magatzem en el qual, als no assabentats, se'ls fa difícil saber què s'hi emmagatzema, gràcies al minúscul i gairebé illegible rètol que la identifica.