S'acosten temps d'eleccions i, en la mesura que la seva situació econòmica els permet, els equips de govern de molts ajuntaments ja han començat a publicitar o directament a endegar les habituals obres que amenitzen la vida dels ciutadans durant els mesos preelectorals.

Difícilment sabrem si aquests ja disposaven de la partida econòmica per fer-les durant el primer any de legislatura. Però hi deu haver algun estudi, algun manual de l'exercici de la política que recomana posposar tot el que es pugui per als últims mesos abans de les eleccions. I que explica, potser també, que fent-ho així, pots atraure el vot d'alguns ciutadans.

Tot plegat em recorda els concursos amateurs de teatre que, sovint es desenvolupen durant sis o set diumenges seguits, i en els quals tothom vol actuar les últimes setmanes, amb la idea que el jurat té més fresca la obra i hi ha més possibilitats d'obtenir un reconeixement.

Blanes, és clar, no n'és cap excepció. I així, a banda d'asfaltar diferents carrers, s'han endegat un parell d'obres que personalment penso, simbolitzen, pel que fa a la seva idoneïtat, allò de "una de freda i una de calenta".

La calenta: l'apuntalament i propera reobertura al trànsit de la riera de Blanes, el carrer Joaquim Ruyra, tres anys després que un fort aiguat obligués a tallar-lo. Amb tota certesa, el trànsit interurbà se'n beneficiarà. Cal esperar, a més, una repercussió favorable en els diferents comerços d'aquesta zona, després que durant aquests darrers tres anys, hagi funcionat com una provisional i hibrida illa de vianants.

La freda: les obres a la façana marítima de l'antic pavelló d'esports, on s'està fent una zona verda (un parc infantil?). Unes obres que ajudaran molt poc a millorar la imatge amb la qual es troben visitants i turistes uns centenars de metres més enllà, quan arriben a la zona de càmpings. A la degradada avinguda Villa de Madrid. Unes obres que, a més, hipotequen un futur disseny i desenvolupament urbanístic harmònic i global, de l'espai que un dia havia d'acollir l'Illa Isozaki.