L'Ajuntament de Vidreres va iniciar a finals de la setmana passada el trasllat de les últimes restes que encara quedaven a l'antic cementiri. El consistori vol enderrocar l'equipament per convertir l'espai en un parc, un procés que va iniciar al juny amb els últims requeriments oficials per intentar localitzar familiars o descendents de la quarantena de nínxols que encara estaven ocupats. Amb tot, el Departament de Salut va denegar els permisos per traslladar les despulles dels últims inquilins cap al nou cementiri durant l'estiu. Ara, però, ja s'han concedit i el consistori ja ha començat el trasllat.

En concret, segons va recordar ahir l'alcalde, Jordi Camps, l'Ajuntament està traslladant els ocupants dels últims 38 nínxols que no tenen familiars o descendents coneguts. Aquestes restes estaran a una fossa comuna al cementiri nou, tot i que "identificades totes elles" per si més endavant un familiar les reclamés per tornar-les a ubicar en un nínxol particular.

El vell cementiri es va clausurar l'any 1993 coincidint amb l'obertura del nou equipament. Des de llavors va tenir lloc un procés per contactar amb tots els familiars o descendents i traslladar així les diferents restes. El procés va acabar aquest any, vint anys després, amb els últims avisos a través del Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) per intentar localitzar els últims 40 titulars dels nínxols que encara estaven ocupats.

Segons Camps, ja havia passat el temps suficient per començar a transformar aquest espai ubicat en una de les entrades del poble. De fet, el cementiri ja presentava un aspecte deixat, amb tots els nínxols tancats i ja sense manteniment.

D'aquesta manera, i ara ja amb els permisos de Salut, el consistori va iniciar a finals de la setmana passada els últims trasllats cap al nou cementiri. La previsió és que en uns 15 dies s'hagi completat aquest procés i a partir de llavors ja es podrà començar l'enderroc.

L'espai acabarà sent un parc, va explicar l'alcalde, una zona enjardinada que no suposi puna gran despesa en manteniment. Un espai on la gent "pugui anar a passejar i descansar", va dir, amb elements bàsics de mobiliari urbà, com bancs però sense espai de jocs per respectar el que havia estat.