Un tresor natural s'oculta en les profunditats de la costa de la Selva a l'abast només de submarinistes professionals. El motiu, una població de gorgònia vermella (Paramuricea clavata), de la família del corall, ha creat un autèntic hàbitat submarí, refugi de nombroses espècies. Les gorgònies són, en paraules dels investigadors de l'entitat S'Agulla de Blanes, com "l'alzina d'un alzinar" que ara cal protegir i preservar.

Contra el que molts pensaven, el fons marí de la Selva no està format només per sorra. Tot va començar el 2011. Submarinistes del Club Esportiu Subaquàtic de Calella van veure gorgònies a profunditats d'entre 48 i 70 metres. Amb el finançament de la Generalitat, S'Agulla va engegar el projecte d'"Els Jardins Submergits de la Selva" estudiant una àrea d'1x5 quilòmetres.

Els resultats van ser excepcionals. Només cal comparar les gorgònies amb les que creixen a les Medes, cap de Creus o Begur. Allà, viuen sobretot en "parets", entre 10 i 40 metres de profunditat. A la Selva viuen a la capçalera del canó de Blanes, sobre roques planes a entre 48 i 70 metres de profunditat i tenen, de mitjana, 50 cm d'altura -algunes són d'un metre amb prop d'un segle de vida-, superant en més de 30 cm les que es poden trobar a la resta del Mediterrani.

És en aquest hàbitat espectacular on viuen espècies cotitzades. Per conèixer millor la població de gorgònies, el 2013 es fa una campanya de micromecenatge a Verkami per ampliar la investigació cap a la costa, abastant ja un total de 15 quilòmetres quadrats. Els resultats: a menor profunditat no hi ha gorgònies i es detecten els efectes de l'activitat humana amb restes de xarxes de pescar, hams o bosses de plàstic. Ja amb la Generalitat i l'obra social "La Caixa", amb el nou projecte GorGene s'ha estudiat l'estructura genètica d'aquests organismes per saber si estan relacionats amb altres poblacions profundes de canons submarins de la costa catalana.

Els resultats indiquen que a la Selva les gorgònies no són gai?rebé família. És a dir, quan es reprodueixen i neixen noves gorgònies, ho fan lluny, aïllades, així que calen "polítiques de conservació" perquè, en cas de desaparèixer, costarà recuperar. Es proposa una protecció de l'espai com a reserva de biodiversitat.

Ara l'estudi no para. L'objectiu de S'Agulla és ampliar l'àrea d'investigació i anar més enllà de Lloret per endinsar-se cap a Tossa.