El pessebre municipal de Blanes no ha agradat al partit de Ciutadans (C's). En un comunicat, el coordinador de l'agrupació de C's a Blanes, Roberto Rivas, va instar a l'Ajuntament a "retirar els símbols i referències polítiques " al "Tricentenari de 1714" i va criticar "l'ús partidista i la manipulació, que estan fent des del consistori, que gens té a veure amb les festes nadalenques". Al parer de C's, tot plegat és "inadequat" i està "fora de lloc". Curiosament, al contrari del que asseguren, el pessebre d'enguany no fa cap referència al 1714, si no que es refereixen a uns fets que van passar 62 anys abans.

Una seixantena d'alumnes de l'institut Serrallarga han estat els encarregats, per segon any consecutiu, del muntatge d'aquest pessebre instal·lat davant el consistori. La idea la van escollir entre ells en una votació. Al final, el pessebre té cinc escenes principals, tres de les quals de caire religiós.

Les altres representen el poble. Els alumnes van decidir que se sumarien als actes de celebració del Tricentenari i s'inspirarien en aquella època, però no hi havia cap esdeveniment rellevant d'aquella època de la guerra de successió al municipi i van decantar-se per reproduir uns fets que van tenir lloc 62 anys abans, en plena Guerra dels Segadors. Per tant, no fa cap referència al Tricentenari o al 1714.

I què representen els únics elements identificatius del 1652, la bandera catalana i una galera castellana? Al 1652 Barcelona era assetjada per les tropes de Joan d'Àustria i l'exèrcit castellà va decidir conquerir el Maresme i la zona litoral de la Selva. Tots els pobles i viles van anar caient fins a la rendició de Barcelona. El 24 de setembre d'aquell any, va ser enviat a Blanes un missatger del virrei demanant la rendició. Davant la negativa dels blanencs, es va enviar un exèrcit per mar que va atacar la vila el 27 de setembre, conquerint durant les primeres hores les defenses exteriors i el raval, però sense poder arrodonir la victòria.

Davant la resistència a rendir-se, es va desembarcar l'artilleria de les galeres, aconseguint batre les muralles, cremant les portes i començant a saquejar la vila. L'últim reducte va ser el Palau-Castell dels Vescomtes de Cabrera i l'Església Parroquial. Un cop derrotats els defensors de Blanes, uns 300, van ser condemnats a galeres.

Per recordar-ho, al pessebre s'han reproduït els racons emblemàtics del centre de Blanes de l'època, entre elles una reproducció del Palau Vescomtal i l'Església de Santa Maria, a banda d'una muralla trencada, entrades principals, torres de vigilància i el mar amb la galera que simula les que van fer servir en l'atac, entre altres.

La valoració de l'institut

La petició de C's de retirar els elements al·lusius "al 1714", va sorprendre. Per la directora de l'institut Serrallarga, Mercè Torroella, "que diguin el que vulguin", "ho trobo una mesquinesa". "És un treball del centre d'acord amb el criteri i planificació" dels alumnes.