El ple de l'Ajuntament de Lloret de Mar previst per al pròxim dilluns tirarà endavant la reclamació de 974.155,98 euros a les constructores de la piscina pels retards en l'execució de les obres, per les millores que s'havien proposat en el plec de condicions i que no es van executar i pels consums i despeses de gas i electricitat que va assumir l'Ajuntament però que eren d'abans de rebre les obres.
El cas es remunta al 2013. El consistori va detectar uns incompliments del contracte de la piscina per part de la unió temporal d'empreses (UTE) OHL, SA i Àrids Vilanna, SL. constructora de la piscina municipal. En concret, s'imposava una penalitat per demora en l'execució de l'obra per import de 483.000 euros. També reclamaven 396.656,99 euros en concepte d'unes millores que la UTE havia proposat al plec de condicions en optar al concurs i que no es van fer. Finalment, reclamaven un total de 94.498,99 euros per unes factures de gas i electricitat que va assumir primer l'Ajuntament però que les hauria d'haver pagat la contractista, ja que els consums eren anteriors a la data de recepció de l'obra.
El 2 d'agost de 2013, el govern va portar al ple una liquidació de l'obra. Allà va sortir el que ara es coneix com el "sobrecost" de la piscina. L'empresa reclamava 1,6 milions d'euros. L'oposició de Lloret va carregar contra el govern per haver autoritzat canvis per 1,6 milions sense l'aprovació prèvia del ple. Aquell 2 d'agost de 2013, CiU i ERC proposaven deduir els 974.1555,98 euros del que Lloret reclamava per penalitats i demores als 1,6 milions que reclamava l'empresa a l'Ajuntament. D'aquesta manera, la liquidació final seria de 693.000 euros a favor de la contractista.
Llavors, l'oposició no va estar d'acord, demanaven responsabilitats al govern per haver autoritzat "el sobrecost" sense consentiment del ple i mantenien que la constructora havia de pagar els 974.155,98 euros al consistori. La liquidació del govern no va prosperar perquè tots els grups de l'oposició van votar-hi en contra.
A causa d'això, les constructores van presentar un recurs contenciós administratiu per reclamar a l'Ajuntament de Lloret els 1,6 milions. Un tema que encara és als jutjats. Per la seva part, l'Ajuntament encara havia de reclamar els 974,155 euros, però durant més d'un any no es va produir cap moviment.
El 22 de desembre de 2014, el grup del Millor va portar el tema al ple amb una moció per reclamar el gairebé milió d'euros en concepte de demores i millores no executades per part de la contractista. CiU i ERC, però, van presentar una esmena a la totalitat al text del Millor (que anava en el mateix sentit), la qual es va aprovar. En concret, l'esmena declarava la caducitat del procediment administratiu anterior per tal d'obrir-ne un de nou.
En l'esmena, van atorgar audiència prèvia de 10 dies a la constructora en relació al nou procediment. Dins el termini d'al·legacions, la UTE va presentar per correu certificat un escrit reiterant que l'acord no era conforme a dret i remetent-se al que ja havien al·legat en el seu moment el 2013 i que l'Ajuntament va desestimar.
Per tant, al ple de dilluns es proposaria desestimar les últimes al·legacions de la UTE i reclamar els 974,155.98 euros corresponents a les penalitats per demora en l'execució de l'obra i les reclamacions per les millores no executades i les factures de gas i electricitat anteriors a rebre les obres però que va avançar Lloret.
