Si en els últims anys s'han fet simposis, tesis, conferències, estudis, exposicions i fins i tot llibres de la destrossa del front litoral de la Costa Brava, sobresaturat, sobreexplotat i reconeguda errada per part de tots els Ajuntaments, d'aquí uns anys estudiarem la fragmentació i excés de corredors a pocs quilòmetres de la costa. I és que la manca de planificació o de seny en alguns estaments de les nostres institucions està fent verdaders estralls al territori.

I diran... "apaa, ecologista antitot!", Doncs intentaré demostrar que l'autopista Blanes-Lloret és del tot inútil i no serveix ni al territori ni respon a cap interès que no sigui els d'ACESA-Abertis, i no ho faré des del punt de vista ambiental i ecologista, ja exposat moltes vegades, sinó tècnic i de criteris de mobilitat i economia.

La necessitat de millorar les connexions Blanes-Lloret són innegables: quilòmetres de cues a la C-32 per entrar a Blanes, quilòmetres de cues entre Blanes i Lloret gairebé cròniques, un bus interurbà Blanes-Lloret que triga temps desorbitats a fer el seu trajecte... per tant, d'antitot, res. El debat està en el COM millorem aquestes comunicacions. Analitzem la problemàtica:

El problema principal és el col·lapse crònic entre Blanes i Lloret, que només té una via de comunicació, la GI-682, d'un carril per sentit, i amb un IMD (Intensitat Mitjana Diària) de 30.000 vehicles al dia (2000 més que la N-II al Maresme!), dels quals el 80% del trànsit és d'intercanvi Blanes-Lloret, i només un 20% passant (vénen de més lluny de Blanes, o van més lluny de Lloret de Mar). I aquí és on vénen les propostes per solucionar-lo.

Un plantejament ràpid i propi ?d'engi?nyer de despatx a 70 km del territori a intervenir, faria la proposta actualment plantejada: el projecte que en pocs mesos començarà a construir-se ampliarà l'autopista C-32 que actualment arriba fins a la GI-600 (Blanes-Tordera), fins a la carretera C-63 (Lloret-Vidreres), amb una connexió a Lloret-Papalús (a la terminal Pujol i Pujol), amb una longitud de 6,5 km i amb un cost de 71 milions d'euros.

Però, no hem dit que el 80% del trànsit és Blanes-Lloret? Pregunta a tots els blanencs i lloretencs: De veritat amb aquesta autopista, fareu quasi 4 km en direcció Vidreres, fareu 6,5 km d'autopista fins la GI-600, i baixareu 4 km més fins a Blanes, és a dir, fent quasi 15 km per anar de Blanes a Lloret, o continuareu agafant la GI-682 fent els 6,6 km de distància, és a dir, menys de la meitat de quilòmetres que agafant la autopista?

Per tant, només aquest 20% de trànsit passant aniria a buscar la nova autopista (vull recordar de 71 milions d'euros!), per tant, la IMD de la nostra carretera de sempre quedaria en 24.000 vehicles/dia, és a dir, igualment col·lapsada.

I si no és l'autopista, què? És fals que no hi hagi alternativa. Aquesta es basa en un principi bàsic per a tot tècnic. Si una secció és massa petita per absorbir prou intensitat, o amplies la velocitat (cosa que aquí no es pot fer), o amplies la secció! Què vol dir? Que apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d'un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d'obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.

Amb aquest desdoblament de la GI-682, la capacitat de la via es desdoblaria, fent que la IMD es dividís entre dos, passant a 15.000 i 15.000 vehicles/dia per carril, és a dir, pacificant en gran mesura el trànsit i solucionant molt més eficientment (i molt més econòmicament) el problema.

I si encara no l'he aconseguit convèncer, apel·laré al sentiment culé, i és que cada cop que agafi aquesta autopista, estarà pagant al senyor propietari d'ACESA-Abertis, és a dir, el nostre estimat Florentino Pérez. És a dir, si no vol pagar els propers fixatges del Reial Madrid, sigui intel·ligent, i digui NO a l'enèssima animalada a la Costa Brava, i més, si hi ha una alternativa.

NOTA: I fixi's vostè, que no he parlat ni del TRAMVIA Blanes-Lloret, una altra alternativa i complementària a aquesta ja més que exposada per la meva part, a la qual un altre dia tornaré...