Els boleros expliquen històries irracionals, contradictòries, a vegades fins i tot impossibles. Com ho són els meus pensaments, els meus desvaris i les meves reflexions sobre qui acabaré votant en les properes eleccions municipals, entre les opcions que es presenten al meu municipi: Blanes. Unes reflexions que, ara mateix, tenen la mateixa irracionalitat i la incongruència de la lletra d'alguns boleros.

Com pot ser que, no sentint-me independentista i encara molt menys sentir-me representat per cap dels partits i entitats que actualment el propugnen, el cos em demani votar la CUP?

Potser perquè, almenys a Blanes, presenten una candidatura de gent jove, il·lusionada, treballadora, compromesa... sense l'estigma de corrupteles que en àmbit nacional i/o estatal planen sobre alguns líders d'altres partits?

Potser perquè la CUP, en cap cas, és un partit que representi el que alguns anomenen "casta" (també és podrien associar a una paraula que hi rima, com ara "caspa)? Ni, per descomptat, la casta espanyola, ni la també desprestigiada i especulativa casta catalana: PP, CiU, PSOE (amb o sense PSC), ERC, etc.

Potser perquè propostes com Ciutadans o Podem desprenen un lleuger tuf de populisme i oportunisme i, a més, abans de tocar poder ja han hagut de defensar alguns dels seus portaveus d'haver realitzat assessoraments dubtosament democràtics, d'algunes patinades i d'algunes irregularitats laborals o fiscals?

Potser perquè el seu líder, David Fernández, malgrat la fermesa de les seves conviccions, no ha deixat d'aportar, durant tota la legislatura, sentit comú, civisme, sentit d'estat i generositat a la política catalana?

Potser perquè, aquest mateix líder, tot i la seva posició crítica vers els fets i les persones, ha tingut un tracte absolutament respectuós, gairebé delicat, envers aquestes mateixes persones quan han passat per la comissió d'investigació que presideix al Parlament de Catalunya? Una imatge, per exemple, de creïble i empàtica compassió davant la baixada als inferns de l'abans totpoderós Jordi Pujol i el seu clan.

Amables lectors: "como se pueden amar dos mujeres a la vez i no estar loco" diu la lletra del bolero. Com puc acabar votant la CUP sense sentir-me ni posicionar-me com a independentista, em pregunto jo.

Decididament m'ho hauré de fer mirar.