La nova condició laboral em va permetre, enguany, seguir de molt a prop la 22a Mostra de Teatre d'Instituts Públics Gironins. Una mostra de la qual els he parlat alguna altra vegada en aquesta columna i per la qual tinc un respecte i una admiració certes. Per la perseverança del nucli de professors que l'organitzen. Per la vitalitat que aporten durant tres dies a Blanes els dos-cents o tres-cents alumnes d'una vintena d'instituts que aplega. I, és clar, per la tasca d'immersió, d'acostament al fet teatral que propicia.

Obres de creació pròpia, adaptacions de clàssics (les Troianes), revisions de contemporanis (enguany fins a tres versions reduïdes de l'Opera de tres rals de Brecht), etcètera, van omplir l'escenari del Teatre Municipal i de l'Esbarjo durant tres dies, en una mena de non-stop. Una voràgine que permet als participants viure intensament els dos imprescindibles rols que necessita el fet teatral per consumar-se: actors i públic. Són moltes les hores de feina que hi ha darrere de cada muntatge, darrere de cada una de les propostes que pugen damunt de l'escenari. Unes propostes interessantíssimes, respectables sempre, però no sempre del tot reeixides.

Vull pensar que la majoria de joves que participen en la mostra ho fan de bon grat. Vull pensar que majoritàriament s'ho passen bé. Vull pensar també, però, que si alguns entusiastes professors comptessin amb el suport de gent amb coneixements teatrals més amplis per desenvolupar els seus projectes, els "productes" finals serien més consistents i segurament encara més gratificants per als seus alumnes.

Sí, ja sé que els objectius que dinamitzen els diferents grups de la Mostra no són equiparables. I també que, sovint, el procés (el viatge) ha estat tan o més enriquidor que el resultat final (les Itaques). Però no cal oblidar que el joves acaben estimant, valorant i aprofitant més allò que se'ls ensenya amb passió, aprofundiment i rigor que allò que només representa un tràmit, un divertimento o un esglaó per arrodonir la valoració acadèmica.

El teatre a ensenyament, almenys pel que fa a molts centres gironins, està viu, ben viu: la mostra blanenca n'és un fantàstic aparador. Un següent pas podria ser millorar l'ensenyament del teatre (no només de la literatura dramàtica) a ensenyament. Alguns instituts fa temps que han posat fil a l'agulla. A d'altres els aniria bé una petita empenta. Endavant, companys!