· CAS CLOTILDE

Crespo diu que va fer el viatge a Rússia pagat per Petrov per «compromís»

L'exalcalde de Lloret va negar en el judici haver cobrat de l'empresari rus a canvi de facilitar-li tràmits urbanístics

02.07.2015 | 07:21
D´esquerra a dreta: Andrei Petrov, Josep Valls i Xavier Crespo asseguts a la banqueta dels acusats.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reprendre ahir el judici contra l'exalcalde i exdiputat al Parlament de Catalunya, Xavier Crespo (CDC), per haver afavorit, presumptament, un mafiós rus establert a Lloret a canvi de regals i patrocinis esportius. Durant el seu interrogatori va negar l'existència d'una relació corrupta indicant que tot es va fer respectant la legalitat.

L'exalcalde de Lloret de Mar i exdiputat de CiU al Parlament Xavier Crespo va negar ahir davant del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) haver cobrat res de l'empresari rus Andrei Petrov a canvi de facilitar-li tràmits urbanístics per un projecte a l'antiga plaça de braus. Crespo va negar rotund haver vist sobres amb diners en metàl·lic o xecs, teòricament dirigits al patrocini dels clubs d'hoquei i futbol. Crespo va ser el primer en declarar en la primera sessió d'interrogatoris del judici pel «cas Clotilde», pel qual la fiscalia li demana dos anys i mig de presó per prevaricació i suborn passiu.

En una declaració de menys de dues hores, sobretot responent a preguntes del fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, Crespo va admetre que es va reunir diverses vegades amb Petrov pel projecte urbanístic i per aconseguir patrocinis per als clubs d'hoquei i futbol de la localitat. Una de les reunions va ser al restaurant Botafumeiro de Barcelona, i una altra va ser a Moscou, en un viatge d'un dia i mig pagat per Petrov, amb la seva dona i el seu fill, per «compromís» i per «conèixer» la companyia de Petrov, DDC, vinculada a la russa Gazprom. A més, també va negar que Petrov li regalés un rellotge de 2.000 euros pel seu aniversari.

Tot i així, va dir que mai va cobrar diners en metàl·lic o en xecs ni altres formes, i va reiterar diverses vegades que tota la tramitació urbanística del projecte va ser legal, aprovada en junta de govern i ple municipal, a més de ser d'interès públic.

Crespo va explicar que la ciutat havia de viure de grans esdeveniments i del turisme i que per això es buscaven inversors i ell parlava amb molts empresaris. També va dir que els clubs esportius d'hoquei i futbol, sense ànim de lucre, eren entitats emblemàtiques de la ciutat, principalment el d'hoquei i com que utilitzaven les instal·lacions esportives municipals, l'Ajuntament també buscava patrocinadors pels clubs.

Per això, van acordar amb Petrov que DDC patrocinaria durant quatre anys amb 60.000 euros anuals l'hoquei i amb 30.000 euros anuals el futbol. No obstant, un cop aconseguit el patrocini, Crespo va indicar que es va desentendre dels pagaments. Per això, nega rotundament haver vist mai diners en ?sobres o xecs en sobres, «ni ?d'aquesta ni de cap altra empresa».

Per la seva banda, Josep Valls, que va ser president del club de futbol i tinent d'alcalde d'Urbanisme, va assegurar que tot es va fer seguint els tràmits legals i que la bonificació de la llicència d'obres era relativament habitual al municipi en altres obres importants, tot i que normalment era per a equipaments públics. Valls admet que no hi havia un contracte formal de patrocini de DDC als clubs esportius.

Joan Perarnau, president del club d'hoquei mentre Crespo era alcalde, va dir que sí que hi havia un contracte de patrocini, però molt simple. Perarnau, que havia treballat al Casino de Lloret, va explicar el mètode de cobrament. Es feia sempre en xec, per voluntat de Petrov, i ell mateix recollia els xecs, sovint també els del club de futbol, que després entregava al tresorer. Perarnau admet que hagués estat més còmode fer-ho per transferència bancària, però era Petrov qui ho volia així i ha dit que era un? sistema amb prou «traçabilitat».

Pilar Gimeno, arquitecta que treballava per a DDC, va explicar que Petrov va convidar-la a ella, a la seva parella i al seu fill al viatge a Moscou, i que va acceptar perquè li feia il·lusió anar a Rússia i conèixer la matriu de DDC. En tot cas, va dir que no sap el motiu del viatge de Crespo. També nega que ella intervingués en la negociació pel patrocini dels clubs esportius.

L'últim en declarar va ser Petrov, que només va respondre breument un parell de preguntes del seu advocat per assegurar que no ha comès els delictes pels quals se l'acusa i que la decisió de patrocinar els equips esportius va ser dels seus superiors de Rússia, en el marc d'una estratègia comunicativa global del grup Gazprom.

En la primera sessió del judici, el passat 3 de juny, les defenses van demanar anul·lar el procés al·legant que les investigacions van començar molt abans que una autoritat judicial permetés interceptar trucades o fer seguiments, i que es va fer una «prospecció general» per intentar trobar algun il·lícit penal a Petrov. Els magistrats del TSJC van desestimar les peticions de les defenses i el judici va començar amb normalitat, tot i que amb prop de dues hores de retard.

Les penes

La Fiscalia Anticorrupció acusa Crespo d'un delicte continuat de suborn passiu i un altre de ?prevaricació per haver suposadament beneficiat Petrov a canvi de regals i donatius. El fiscal li reclama dos anys i mig de presó, 17 d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 831.600 euros. Pel que fa a altres acusats, en el seu escrit la fiscalia demana dos anys i tres mesos de presó, 16 anys i mig d'inhabilitació i la mateixa multa per a l'exregidor d'Urbanisme de Lloret Josep Valls, i dos anys de presó per a Petrov. A l'arquitecta Pilar Gimeno li demana dos anys i un mes de presó i la mateixa multa, i a Joan Perarnau, dos anys de presó, nou d'inhabilitació i la mateixa multa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema