«crespo, el alcalde»

22.07.2015 | 15:34
«crespo, el alcalde»

«M'agradaria que, com passa amb don Pedro Crespo (...), tot plegat tingui també un final favorable a l'alcalde»

Al'Estat espanyol ens podem trobar uns quants alcaldes i exalcaldes que tenen com a cognom Crespo. De fet, és el cognom de l'alcalde de ficció més conegut de la literatura castellana: don Pedro Crespo, personatge central de la tragicomèdia de Calderón de la Barca, El alcalde de Zalamea.
La trama explica com un home senzill i honest, alcalde d'un poble petit, s'enfronta a poderosos militars i polítics per defensar l'honor de la seva filla, ultratjada per un capità. Només els seus veïns li donen suport, però, finalment, serà la màxima autoritat de l'Estat, el rei, qui li donarà la raó, referendant les decisions i actuacions de don Pedro Crespo.
Està clar que el que m'ha fet venir al cap la truculenta història que Calderón va escriure fa més de tres-cents anys és el judici que actualment s'està fent «contra» l'exalcalde de Lloret Xavier Crespo. Un judici en el qual es dirimeix si alguna de les actuacions del també exdiputat del Parlament de Catalunya va afavorir (a Lloret) interessos i /o projectes d'alguns empresaris a canvi de regals i atencions.
Fa uns anys, no massa, vaig tenir alguna relació personal-professional, no amb el polític Xavier Crespo, sinó amb el doctor Xavier Crespo. Vaig trobar sempre una persona propera, amable, senzilla i que inspirava confiança, en la seva condició de traumatòleg d'urgències a l'hospital Comarcal La Selva. Vaig trobar un company sempre disposat a col·laborar perquè alguns dels meus pacients i d'altres metges amb patologies agudes i/o severes, poguessin alleujar la seva ansietat, davant les llargues llistes d'espera que hi havia (i hi ha!). «Digues-li que passi per aquí avui...o demà...que estic de guàrdia i així li dono un primer cop d'ull».
Els metges, més que ningú, coneixem la diferència que hi ha entre dues situacions aparentment molt semblants. Acceptar oferiments i regals (enverinats?) dels visitadors de la industria farmacèutica a canvi del compromís i les pressions per prescriure algun dels seus fàrmacs sense estar-ne massa convençuts. O acceptar, a posteriori, algun petit detall de cortesia en reconeixement de la fidelitat i la confiança que hem dipositat durant molts anys en l'eficàcia i la qualitat d'un medicament i/o d'un laboratori determinat.
Per tot plegat, tot i que reconec que quan es va desencadenar el procés m'hauria agradat escoltar explicacions més contundents, íntimament penso que darrera aquesta història, com va passar fa molts anys a la hipotètica Zalamea, a alguns poderosos els ha interessat distorsionar els fets, per desautoritzar i desacreditar al batlle. Per això i per la qualitat humana i professional que va mostrar sempre el doctor Crespo, personalment, m'agradaria que, com passa amb don Pedro Crespo a la història de Calderón, tot plegat tingui també un final favorable a l'alcalde.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema