m'han passat pel cap diverses opcions a l'hora d'encapçalar aquest article: L'Udo plega, Udo adéu, L'Udo tira la tovallola, Fins sempre Udo. En tot cas, però, en totes aquestes el nom d'Udo n'era el protagonista. Potser sí, potser hauria estat més just un títol que fes honor al pare de la criatura abans que a la mateixa criatura, atès que la gent de Blanes, de Lloret i fins hi tot de Palafolls sabem que el nom de la revista Actual i el del seu fundador el periodista alemany Udo Baumann, afincat i arrelat a Blanes des de fa molts anys, són indissociables.

Després de vint anys i 247 números, la que va ser una pionera en el món de les revistes gratuïtes a Catalunya i de manera inequívoca a Blanes, plega veles. El seu lema «l'informatiu gratuït, mensual i independent» ja no tornarà encapçalar la portada en la ual l'Udo ha escrit tants editorials com números han estat publicats.

Uns editorials amb un estil, potser no totalment acurat pel que fa a la precisió lingüística, però, en tot cas, un estil propi, entranyable i assumit per la majoria de lectors. Uns editorials sempre interesants, sempre reflectint o analitzant temes de l'actualitat local o comarcal, sempre escrits en un to respectuós, sempre respirant un aire de fresca independència i, sovint, amb continguts més a prop de la lloança i la crítica positiva que de la negativitat i la crítica ferotge o indiscriminada.

És clar que no tot han estat encerts i flors i violes. Vint anys de trajectòria donen per a molt. Encerts, errades, moments dolços, moments delicats. L'Udo ho sap molt bé. Ho ha gaudit i ho ha patit. Com ell mateix explica, ha fet de periodista, d'editor, de redactor, de comercial, de comptable, de cap i de repartidor. Moltes energies abocades (potser massa) per seguir resistint la crisi econòmica que aquest últims anys ha afectat la viabilitat de la revista.

Ja no el veurem «armat» amb la seva gravadora i la seva càmera fotogràfica cobrint gairebé tots els esdeveniments de l'activitat política, social, cultural, esportiva, etc blanenca, però, la seva figura allargada i inconfusible (a peu o en bicicleta) seguirà formant part del paisatge humà blanenc. Que sigui per molts anys!

Si finalment no apareix el relleu que ell ha buscat i desitjaria, passi el que passi, l'Udo i el seu estimat Actual, romandran durant molt de temps com un remarcable referent de la història de la premsa escrita blanenca. Gràcies!