Vaig llegir la carta que em va adreçar, fa uns dies, a El País. A mi i a set milions de catalans. Li contesto des d'aquestes pàgines del Diari de Girona. Per raons òbvies d'espai, no tant extensament com havia previst inicialment.

Sr. González: Vostè, l´inefable Alfonso Guerra, els seus ministres i els seus barons van tenir molts anys la paella pel mànec. La paella de la democratització, la modernització i sobretot de la pedagogia (mitjans de comunicació i ensenyament) en un país que venia de quaranta anys de dictadura, per vertebrar els diferents pobles, les diferents sensibilitats i expectatives que coexisteixen a l'Estat espanyol. Sí, certament, en altres terrenys van realitzar o propiciar alguns canvis i millores ( només faltaria!), però, en aquest tema van fracassar rotundament! No van saber (poder? voler?) resoldre el conflicte basc. I pel que fa a Catalunya van marejar la perdiu amb el federalisme (estàndard, asimètric, etc) mentre, des de l'enorme poder municipal que van acumular, es van dedicar (molt sovint) a fer clientelisme. Un clientelisme que proporciona gratificacions immediates i, és clar!, vots. Però, que no allibera, dignifica, enriqueix intel·lectualment, cohesiona ni serveix per canviar res, profundament, a mitjà o llarg termini.

Pobles com Blanes que, a la meitat del segle passat van absorbir diferents onades migratòries, segueixen, cinquanta anys després, amb remarcables barreres socials, culturals... geogràfiques! Alguna gent «d'aquí de tota la vida» des d'una suposada superioritat moral i una més o ?menys soterrada xenofòbia hi tenen molt a veure. Però, «els seus»( a Blanes i a molts municipis catalans) peixant entitats, associacions, barris, etc sense cap altre objectiu que fidelitzar-hi el vot, també.

A Blanes, hi ha gent amb set i vuit cognoms catalans que no ha anat mai a un barri com ca l'Aguidó si no és per feina o per assistir a un enterrament. De la mateixa manera que, molts veïns d'aquest barri (i barris similars) han viscut i i viuen sense haver fet mai cap pas per acostar-se, entendre o estimar la realitat global del seu poble. Un poble de Catalunya! Festes populars, festes de barri, sardinades, certes activitats de les associacions de veïns... han fomentat més sovint l'aïllament i la «guetificació» que no pas l'acostament i la germanor. A més, a Blanes, una precària política de transports urbans i uns nefastos plans urbanístics han propiciat que la carretera d'accés Costa Brava esdevingués un simbòlic però real mur de Berlín que separa físicament i, de retruc, emocionalment una quarta part dels blanencs de la resta.

Sr. González: ni catalans ni espanyols seríem on som si el PP no hagués fet de l'anticatalanisme una eina recurrent per obtenir vots a la resta de l'Estat. No hi seríem tampoc si la mediocre, autocomplaent, superba i en alguns casos corrupta classe política catalana que ens ha governat no hagués basat la seva estratègia en el mercadeig, els greuges i el victimisme. I no hi seríem tampoc si vostè i «els seus» (fossin del PSC o fossin del PSOE), quan van governar, no haguessin jugat a la puta i la Ramoneta pel que fa a la vertebració i construcció d'un estat on poguessin sentir-se còmodes tots els pobles que hi conviuen.

No sé si seguirem així molt temps. Governats, aquí i allà, per polítics de vol gallinaci que busquen rendibilitats immediates. Polítics als quals paraules com gran estadista, gran ideòleg, gran estratega, gran pacificador, els venen grans. Com a vostè, sr. González.