Quan jo era petit, a Blanes, només hi havia tres escoles: Col·legi Santa Maria (els padres) Col·legi Cor de Maria (les monges) i les "Escuelas Nacionales", avui Col·legi Joaquim Ruyra (la Vila). Fossis alumne del que fossis, estudiar comportava, en la majoria dels casos, un desplaçament més o menys llarg pels diferents carrers de la vila. En el meu cas, travessant-la gairebé de punta a punta, un desplaçament d'un parell de quilòmetres.
Tot i que llavors, semàfors i passos de vianants es podien comptar amb els dits d'una mà, circulaven encara molts pocs vehicles a motor. Això afavoria que la mainada, sovint ja des dels sis o set anys, anéssim a l'escola solets, sense que els pares ens hi haguessin d'acompanyar. Conformàvem grupets de 4 o 5 nanos del mateix carrer o barri i hi anàvem plegats. El grup conferia seguretat al desplaçament i els més grans, d'alguna manera, tenien cura dels mes petits.
Amb els anys (no només a Blanes, és clar) això ha canviat radicalment. La circulació de vehicles s'ha multiplicat exponencialment i, tot i els innumerables passos zebra i semàfors instal·lats arreu, els desplaçaments interurbans a peu dels més petits han perdut aquella sensació de seguretat (gairebé d'invulnerabilitat) d'anys enrere.
Per tot plegat, m'ha sorprès molt gratament la iniciativa de la Policia Municipal de Lloret de Mar amb una campanya perquè els nens de segon de primària aprenguin a desplaçar-se amb seguretat i en grup pels carrers del municipi. Ensenyant-los els itineraris, els passos zebra i els semàfors més adients. I ?ense?nyant-los, també, a llegir, entendre i respectar les diferents senyalitzacions.
Una interessant iniciativa, aquesta de la policia lloretenca, que es podria exportar a pobles veïns (si ja s'ha fet o es fa ho desconec). Així, a Blanes, per exemple, els meus néts i el seu amic Mustafà, que cada dia es troben a la mateixa cruïlla per arribar plegats a "la Vila", aprendrien i podrien realitzar el trajecte més recomanable, tots solets. I com ells, molts altres nens. Cal no perdre de vista, però, amb quins hàbits de conducció han de "competir". Aquest, decididament, ja és un altre tema!
