Conscients que el futur de Lloret de Mar com a destinació turística depèn de la seva pròpia gent, el municipi es va col·locar ahir davant un mirall per observar els seus defectes, detectar les virtuts i «reflexionar» sobre el nou model de ciutat que es pretén construir.

Des de fa un temps, l'Ajuntament de Lloret ha emprès accions per treure's de sobre l'etiqueta de l'anomenat «turisme de borratxera», lluitar contra la disminució del comerç local i intentar atraure nous visitants apostant pels atractius que posseeix, com l'esport, la cultura i l'entorn natural.

Mai, però, s'havia organitzat un acte públic com el d'ahir. Una jornada participativa amb veïns, entitats, associacions i polítics de la vila on, a través de ponències amb experts en la matèria, es va començar a «Repensar Lloret». Aquest era el títol d'un acte que s'emmarcava dins el Pla de Reconversió Turística de Lloret impulsat pel consistori, la Generalitat i la Mesa de Turisme de Lloret, que en els pròxims anys haurà d'ajudar a definir el futur del municipi com a destinació turística.

La jornada va transcórrer durant tot el matí i fins a mitja tarda amb 200 assistents congregats al Palau de Congressos Olympic. Set ponències anaven enllaçant importants temes i al final de cada sessió, s'encetava un breu debat i, qui ho destiges, posteriorment podia formular preguntes als ponents en un «speach corner».

Les ponències van servir per aprofundir i aprendre sobre els temes plantejats, fer una radiografia de la situació actual i començar a plantejar possibles solucions que el municipi haurà d'estudiar, debatre, acordar i posar a la pràctica.

El primer a encetar la jornada va ser el professor de Turisme de la UdG, José Antonio Donaire que va plantejar els reptes del turisme que ve. Entre ells, la xifra de turistes a nivell mundial que arribaran als 1.500 milions el 2020; l'entrada de turistes de països fins ara no tradicionals; els projectes «col·laboratius» i la necessitat de regular i adaptar-se al fenòmen; l'envelliment de la població que suposa un «target» potencial; canviar la manera en què es venen les ciutats i apostar per «connectar-se» amb municipis veïns i finalment plantejar estratègies de valors apostant, per exemple, pel medi ambient, la justícia social o la transparència.

Donaire recomanava atraure i obrir-se a la creativitat, dissoldre fronteres i rivalitats amb localitats pròximes i ser l'«Àrea Metropolitana Turística de?Lloret», adaptar-se a la mobilitat dels viatgers o apostar per una alta transparència.

Prenia el relleu l'exdirector general de Comerç de la Generalitat, Jaume Angerri, per parlar del comerç, que «reforça la marca» de la destinació. Entre altres, apostava per reduir els establiments «basar» i tornar a l'«especialització» dels locals, fins i tot atraient «franquícies» i estudiar noves ubicacions que s'integrin amb els barris i veïns.

Les ponències s'anaven seguint, els veïns i fins i tot regidors aportaven la seva visió. El professor d'Esade, Toni Puig, parlava de la «marca de ciutat», el president de Roca&Salvatella, Genís Roca, de «les oportunitats de la revolució digital», l'expert en innovació hotelera, Fernando Gallardo, sobre «com apostar pel valor en els hotels», el director del departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, Carles Lloret, sobre la «ciutat intel·ligent» i el consultor en participació ciutadana, Daniel Tarragó, va cloure la jornada parlant de les «entitats, barris i ciutadans» com els «actors principals del canvi» que ahir Lloret va començar a plantejar.