La mort fa unes setmanes de quatre vellets en una residència d'Agramunt, ha posat novament en evidència la fragilitat d'algunes infraestructures d'aquest país quan la pluja o algun fenomen meteorològic sobrepassen paràmetres «normals». L'activació de plans com l'Inuncat o el Procicat no va evitar, en terres de Lleida, que el passat temporal de llevant acabés en tragèdia. Probablement, en aquest cas, la prevenció s'hauria d'haver fet abans i en diferents àmbits. Urbanisme? Manteniment?
En el primer, amb una avaluació més acurada sobre si l'edifici estava construït en zona inundable o no. I si, malgrat en temps passats la llei permetia construir allà, s'havia tingut en compte un remot i hipotètic risc d'inundació, en el disseny de l'edifici. Per molt que una riera no s'hagi desbordat mai en els últims 300 anys, qui pot assegurar que en èpoques pretèrites no ho ha fet? Pel que fa al manteniment, els veïns d'Agramunt saben de primera mà si la llera del riu Sió estava prou neta i, en el cas que no fos així, la incidència que això hagi pogut tenir en el tràgic esdeveniment.
A Blanes, els veïns del sector de la carretera vella de Lloret fa setmanes que fan sentir les seves protestes per l'estat de la riera en el tram que transcorre paral·lelament al seu barri. Afortunadament, no hi ha cap residència, hospital, escola... en la seva trajectòria però alguns edificis construïts en els temps del «campi qui pugui», hi tenen els fonaments molt a prop. M'imagino que al darrere tot plegat apunta el mateix conflicte d'interessos que ja fa 4 anys es va plantejar amb la neteja dels nombrosos valls, torrents i rierols que travessen la zona agrícola blanenca: qui paga les despeses? L'Agència Catalana de l'Aigua, que és a qui pertoca, però, que diu no tenir calers per fer-ho (per segons quines coses sí que en té). L'ajuntament? Veïns?
Recordo, fa molts anys, quan aquesta riera encara no estava coberta enlloc, com amb els pares vàrem haver de treure les vaques, escales amunt, per evitar que morissin ofegades, en el decurs d'una riuada. Llavors, ningú parlava encara de «canvi climàtic» ni del «Niño». Llavors, però, el meu pare, un pagès savi, ja deia coses tan assenyades com: «L'aigua sempre busca el seu camí natural, per molt que li hagin amagat», i també: «Valls i rieres com més netes menys traïdores».
