P

enjat en el museu Hispanic Society of America de Nova York, un quadre de tres metres i mig d'alçada per gairebé cinc d'amplada, mostra un dels espais més bells i emblemàtics de Lloret de Mar: la cala de Santa Cristina. Titulada Cataluña, el pescado, aquesta obra va ser pintada el 1915 pel gran artista impressionista, Joaquín de Sorolla. O el que és el mateix: fa exactament 100 anys, el pintor valencià va visitar la localitat selvatana.

Envoltada de pins, la cala de Santa Cristina ocupa el fons paisatgístic d'aquest oli sobre llenç que té el peix com a motiu principal. Una cala que va ser identificada com a tal pel lloretenc Sebastià Ruscalleda, fa més de 25 anys. «Sóc fill de pescador i un dia observant el quadre, em vaig adonar que aquell paisatge podria ser la cala de Santa Cristina» va explicar Ruscalleda, qui justament va publicar un llibre sobre aquest descobriment titulat Sorolla a Santa Cristina (1993). «Per confirmar que realment era Lloret, em vaig posar en contacte amb la besnéta del pintor valencià -Blanca Pons-Sorolla- que molt amablement em va llegir la correspondència que va enviar l'artista en aquella època» va assenyalar el lloretenc qui va precisar que, en aquell moment, les cartes es trobaven arxivades al Museu Sorolla de Madrid.

En la seva obra, Ruscalleda explica que en una de les cartes enviades a la seva esposa, Clotilde García del Castillo, Sorolla descrivia, fent referència a la cala de Lloret que «Santa Cristina és una meravella. Grans pins sobre el turó, amb esculls clars de color, sobre un mar de blau i verd».

Actualment aquesta correspondència -un total de 533 cartes- es troba publicada íntegrament en dos volums recollits sota el títol Epistolarios de Joaquín Sorolla.

Per commemorar aquella data històrica, en la qual Sorolla va decidir immortalitzar un bocí de Lloret, l'Obreria de Santa Cristina va organitzar el passat mes d'octubre un acte de record en el qual hi van participar una setantena de persones.

La trobada va comptar amb una perfomance de l'artista local Josep Maria Barba en la qual, simulant ser Sorolla, va pintar in situ una reproducció del famós oli sobre llenç, mentre que des de l'Obreria, es va voler homenatjar la visita centenària, col·locant una corona de llorer al mirador Sorolla.