El govern de Breda (ERC) va defensar ahir el projecte de creació de la nova comarca del Baix Montseny, una iniciativa impulsada als anys 80 i recuperada per l´equip de govern de Sant Celoni (CiU i ERC) el passat 2015. «Actualment, per anar als Mossos d´Esquadra o a l´Hospital hem d´anar a Santa Coloma de Farners quan ens queda molt més a prop Sant Celoni», va dir l´alcalde de Breda, Dídac Manresa, qui va afegir que «la unió en una nova comarca» permetria «mancomunar serveis». «Aquesta és la línia en la qual s´està treballant amb els altres municipis implicats», va explicar el batlle bredenc.

I és que, tal com va avançar ahir Catalunya Informació, alguns alcaldes de la Selva i del Vallès Oriental ja s´han trobat en fins a tres ocasions per treballar i avaluar els procediments necessaris per a la creació d´aquesta nova comarca. L´última trobada es va fer a Sant Celoni a finals de novembre passat i va reunir representants de deu localitats: Sant Celoni, Gualba, Llinars, Vallgorguina, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Campins i Sant Pere de Vilamajor, del Vallès Oriental. De la Selva hi van acudir els alcaldes de Riells i Viabrea i de Breda, però no els d´Arbúcies, Massanes, Hostalric o Sant Feliu de Buixalleu, poblacions que formen part de la comarca natural. «En les pròximes reunions -per a les quals encara no hi ha data prevista- s´haurà de calibrar a quins municipis els interessa o no implicar-se en aquesta iniciativa», va dir Manresa.

Tot i això, l´alcalde de Breda també va precisar que aquest serà un procés que «va per llarg» i que el debat serà «extens» perquè «primer de tot, cal que s´ho creguin els municipis» i, després, «caldrà explicar-ho al govern català», va afegir Manresa. Segons l´alcalde de Breda, un dels temes més espinosos estarà relacionat amb «decidir» a quina província pertànyer en cas de constituir-se aquesta nova comarca. «Els bredencs tenim un sentiment gironí molt arrelat, però econòmicament també ens interessaria dependre de la Diputació de Barcelona», va constatar el batlle.

I a l´altra cara de la moneda, Arbúcies, que va ser pionera en l´impuls d´aquest mateix procés als anys 80, considera que ara «no és el moment». «En aquella època tenia sentit perquè s´estaven constituint comarques i consells comarcals», va explicar l´alcalde d´Arbúcies, Pere Garriga (EPA). «Ara, però, estem construint un nou país que ha de mirar una nova gestió territorial, i no és el moment d´entorpir-ho amb batalles locals», va precisar Garriga. En aquest sentit, l´alcalde arbucienc va subratllar que encara que no van assistir a les últimes reunions -tot i haver-hi estat convidats- sí que ho faran en la pròxima, «sense establir cap compromís». «En tot cas, aquesta és una decisió que haurà de prendre el poble a través d´un referèndum popular» va dir Garriga.