Tot i que han passat 80 anys d´ençà que va començar la Guerra Civil espanyola (1936), encara són moltes les persones que segueixen buscant algun dels seus parents desapareguts durant aquell període de conflicte i la posterior postguerra. Lloret de Mar no n´és una excepció i per això ara, el grup ERC-Avancem ha decidit presentar al pròxim ple, una moció de suport al Banc d´ADN creat amb l´objectiu d´identificar els cossos exhumats de les fosses comunes. «A Lloret, coneixem alguns familiars de persones que van ser represaliades durant aquest conflicte i per això volem que l´Ajuntament doni suport i difongui la iniciativa del Banc d´ADN» va explicar el portaveu d´ERC, Jordi Orobitg qui va afegir que «probablement» sigui la primera vegada que es presenta aquesta moció a la província de Girona.

La iniciativa de crear aquest banc genètic va sorgir el 2010 quan, després de la presentació de la Llei de Memòria Històrica Catalana i de les dues primeres exhumacions de fosses comunes fetes a Espanya, es va constatar que no existia cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Un any després, dos familiars afectats per aquesta situació, Marc Antoni Malagarrida i Roger Heredia, van exposar la seva voluntat de trobar l´oncle i el besavi, respectivament, per mitjà d'una anàlisi genètica, a la responsable del laboratori de Genètica Forense de la UB - i posterior fundadora del Banc d´ADN- Carme Barrot, qui va assumir el repte d´intentar assegurar les futures comparatives genètiques amb les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i els anys de la dictadura franquista.

El juliol de 2012 es va iniciar el procés per convertir aquest projecte en una realitat com ja s´estava fent en altres països de la Unió Europea, i gairebé un any i mig més tard -el 19 de desembre de 2013- el Parlament de Catalunya va aprovar per una àmplia majoria, una moció que instava al govern català a crear el Banc d'ADN no només per identificar les víctimes desaparegudes, sinó també per actualitzar el «mapa de fosses comunes» i els treballs d'exhumació de cadàvers. Finalment, i després de més de quatre anys de feina, el juliol de 2015 es va presentar el primer Banc d'ADN congelat de familiars de desapareguts de la Guerra Civil.

«En aquesta iniciativa s´hi ha de poder acollir qualsevol persona que es trobi en aquesta situació, sense distingir cap ideologia» va explicar Orobitg qui va afegir que del que es tracta és de «restablir el dret de les persones desaparegudes i de les seves famílies». Amb aquest objectiu, a la moció ERC-Avancem -que forma part de l´equip de govern juntament amb CDC- sol·licita que, en cas d´aprovar-se, es formi als treballadors de l´Oficina d´Atenció al Ciutadà o de l´oficina municipal que es determini perquè puguin informar de la iniciativa i per facilitar que els familiars afectats puguin fer-se les proves d´ADN.

A més, en el text també es demana que des de l´Ajuntament, s´organitzin conferències informatives i que es divulgui el material audiovisual creat per ajudar a fer entendre la necessitat d´aquesta eina genètica per a la identificació de persones; que s´envii una circular sobre el projecte a les entitats municipals; i que es col·loqui un bàner a la web municipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d´ADN i amb altra informació relacionada amb les identificacions dels desapareguts.