Enric Casals i Ginesta, pastisser reconegut arreu pel seu pa de pessic i corresponsal a Arbúcies de Diari de Girona i La Vanguardia, va morir la matinada de dimarts a l'edat de 75 anys. El funeral serà avui al migdia a l'església d'Arbúcies. Casals, que els darrers anys signava amb el pseudònim d'Esteve Puig, va enviar la seva darrera notícia el 2 de març passat. Fins la setmana passada, va seguir treballant a la pastisseria Piconaire, de la qual ell era la quarta generació d'una mateixa família que la portava: el seu besavi va obrir-ne les portes l'any 1865 per elaborar el pa de pessic que l'ha fet mundialment famosa; una recepta que Casals mantenia en secret, exclusiva per a la família (i encara), com explicava en una entrevista a aquest diari l'any 2010: «La (recepta) de pa de pessic no estava escrita enlloc, passava de paraula. Ara sí, perquè vaig perdre el fill i la tinc escrita en una caixa forta perquè quan jo mori les meves filles la puguin utilitzar». La tràgica mort del seu fill Enric, que seguia el negoci familiar, en una muntanya d'Osca l'agost de 2001, ha marcat els darrers anys de la seva vida.

Enric Casals ha tingut dues grans aficions: les postres i la premsa, a la qual va aparèixer tant per la seva vocació periodística com pel renom i guardons que rebia el pa de pessic.

De la seva vena periodística se'l coneix pel que va escriure. Casals va col·laborar amb diversos mitjans i alguna emissora de ràdio. La seva primera crònica al diari Los Sitios va ser publicada el 24 d'octubre de 1967 i, des d'aleshores, no va deixar de col·laborar amb la publicació, ja com a Diari de Girona, fins a la seva mort. Aquella primera informació tractava una jornada de convivència de matrimonis que havia acollit Arbúcies organitzada per l'Associació de Pares de Família del poble. El tema de debat era l'autoritat dels pares davant dels fills. A partir d'aquell dia, Casals es va convertir en cronista del que passava a Arbúcies i al seu entorn, fos de la temàtica que fos -política local, social, cultura, esports, successos-, amb centenars de notícies escrites i publicades en 49 anys, xifra que defineix el seu afecte per la professió i que l'havia convertit en un veterà de la corresponsalia. Durant molts anys les seves notícies anaven acompanyades amb fotos de Martí Plana.

La confiteria

Però el que ha sustentat la seva família des de fa quatre generacions és la confiteria amb el seu producte estrella, original i originari de la saga a les comarques gironines: el pa de pessic. Fou el seu besavi, Ramon Ginesta i Bosch, pastor i conegut com el Picotero-perquè feia picots, les eines amb què les rentadores picaven la bugada-, el que va obrir la pastisseria amb el nom de Piconaire quan va conèixer la fórmula del pa de pessic de mà del cuiner del futur rei Alfons XII. Fou l'any 1865 que va arrencar la confiteria en uns terrenys davant d'unes quadres -ara, el número 12 del carrer Camprodon d'Arbúcies- i, des d'aleshores, res no hi ha canviat, com destacava Enric Casals el febrer de 2001, quan la Generalitat li va atorgar el premi al comerç tradicional de Catalunya: «La Generalitat ha valorat el fet que sigui el mateix producte, el mateix lloc amb antiguitat de 135 anys i la mateixa branca familiar». En aquella entrevista, publicada al Dominical del Diari de Girona, exposava que «el gran secret (del pa de pessic) és ous, farina i sucre sense cap additiu», però no n'explicava res més. El 2010, afirmava que «un empresari pastisser m'ha ofert un xec en blanc per la fórmula, i no l'he venut», cosa que emfatitza que la massa que tenia entre mans no era qualsevol. Casals era hermètic, i galant: ni la dona coneixia la fórmula, «això que el dia que em vaig casar em va tocar la loteria amb el premi d'Agustina Casanova; com a dona, mare i botiguera», deia a l'entrevista a la contraportada d'aquest diari.

L'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, va lamentar la defunció de Casals, de qui va subratllar que «és un referent a Arbúcies, tant per la gent de la seva època com per les generacions actuals i posteriors, perquè era emprenedor, pastisser, periodista, actor de teatre i ciutadà involucrat en moltes de les activitats del poble». Garriga va afegir que «era una persona absolutament apreciada aquí» i va dirgir-se a Casals perquè «sàpiga que seguirem protegint el seu estimat Montseny».