L'equip de l'arxiu municipal de Blanes ha presentat aquests darrers dies el número 18 de la revista Blanda. Una publicació anual, que recull treballs d'historiadors de reconegut prestigi al costat d'altres, diguem-ne més "amateurs". Uns treballs que, any rere any, han aprofundit en diferents fets i personatges blanencs i que van conformant, sens dubte, un llegat sobre l'origen, les arrels i la història de la Vila.
Entre els que es poden trobar en l'acuradíssima edició d'enguany, n'he trobat interessants un parell per damunt de la resta. El que ha fet la professora d'història Mª Àngela Sagrera sobre la fàbrica coneguda com "Els Teixits" i el de Ramon Freixenet, on repassa la vida de l'empresari hostaler blanenc Josep (Pepe) Soteras.
El treball de la Mª Àngela Sagrera, com acostumen a ser tots els seus, és el fruit d'una tasca de documentació i una minuciositat admirables. També d'algunes entrevistes a diferents blanencs que en el seu dia van treballar a "Els Teixits" i que aporten als números i dades, un valuós component humanístic i de proximitat.
Aquells, blanencs o no, que pensin que la història tèxtil de Blanes només s'ha escrit a l'antiga SAFA, descobriran la importància que "Els Teixits-Fabra i Coats" va tenir durant molts anys en l'economia blanenca.
Cafè, copa i puro és el títol del reportatge-homenatge a Pepe Soteras. Nascut a Barcelona però establert a Blanes des dels 18 anys, constitueix un referent entre els pioners en el desenvolupament turístic de la Costa Brava.
Format a les cuines i a les sales de grans hotels barcelonins. Company, d'alguna manera, de gent tan emblemàtica com els empordanesos Ramon Mercadé i els germans Duran, la seva activitat va depassar l'àmbit estrictament blanenc (on va dirigir diferents restaurants i hotels) convertint-se en un referent del turisme cinegètic a l'estat espanyol.
Observava com somreia complagut fa pocs dies el senyor Pepe Soteras durant la presentació del Blanda. En una sala de Plens municipal plena de gom a gom en la qual com a molts actes i activitats similars, sempre trobo a faltar el mateix: jovent. Un jovent que, sí!, estic segur viu intensament el present i té posada la mirada en el futur. Però que, en tot cas, no li faria cap mal donar de tant en tant una ullada al passat, per entendre millor el que l'envolta.
