Un equip d'investigadors coordinat per la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert per primera vegada al Mediterrani, en aigües de Blanes (Selva), una nova espècie d'Osedax, un cuc menjaossos que fins ara només s'havia trobat en aigües més fredes i profundes.

La troballa, publicat a la revista científica PLOS ONE, està signat pels investigadors Sergi Taboada, Ana Riesgo, Maria Bas, Miguel A. Arnedo i Conxita Àvila, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i per Javier Cristobo (Institut Espanyol d'Oceanografia) i Greg Rouse (Institut Scripps d'Oceanografia, EUA), un dels experts mundials a l'estudi d'aquests organismes.

En l'article també s'aprofundeix en la descripció filogenètica, morfològica i ultraestructural de l''Osedax deceptionensis', una altra espècie d'Osedax descoberta pel mateix grup d'investigadors el 2013 a l'illa Decepció, a l'arxipèlag de les Shetland del Sud (Antàrtida).

Els Osedax, coneguts comunament com cucs menjaossos, són cucs anèl·lids marins que representen un exemple notable d'adaptació evolutiva a un hàbitat especialitzat: els ossos de vertebrats enfonsats al mar.

L'espècimen descobert a les aigües de Blanes és el primer que es troba al Mediterrani, ja que fins ara només s'havien trobat als oceans Pacífic, Atlàntic nord i Antàrtic.

Segons Sergi Taboada, "el fet que hàgim trobat Osedax per primera vegada al Mediterrani constata que aquests organismes també poden viure en latituds temperades a relativament poca profunditat, encara que en relació amb aigües més profundes".

"A les aigües on solem trobar Osedax, la temperatura és baixa -entre -1 i 15°C, mentre que al Mediterrani, a poca profunditat, la temperatura és d'entre 11,8 i 22,2 °C", ha afegit.

"La descomposició ràpida del contingut de lípids en els ossos situats en aigües a temperatures més càlides podria estar darrere de l'absència d'Osedax al Mediterrani a menys de 50 metres de profunditat", ha apuntat la investigadora de la UB Conxita Àvila.

A l'Antàrtida, en canvi, atès que la temperatura de l'aigua és molt homogènia en tota la columna d'aigua, també es troben Osedax a molt poca profunditat.

"Quan un cadàver de vertebrat arriba al fons marí del Mediterrani i es queda a poca profunditat, són els bacteris de vida lliure els que degraden els ossos i descomponen la matèria orgànica. A més profunditat, hi ha menys presència d'aquest tipus de bacteris per les temperatures més baixes, però també hi ha Osedax que, mitjançant uns bacteris s'alimenten de la matèria orgànica retinguda als ossos i ajuden a descompondre'ls", ha dit Taboada.

Segons els investigadors, la presència d'Osedax en aquestes latituds podria tenir relació amb el contacte amb les aigües més profundes i fredes del canó submarí de Blanes, una zona on pensen que podrien viure poblacions més abundants i estables de la nova espècie d'Osedax.

"Necessitem fer més estudis per poder establir si aquesta nova espècie, a la qual encara no hem donat nom, només viu a les aigües poc profundes del Mediterrani occidental o també es troba en aigües profundes d'altres conques, com al Mediterrani oriental o l'oceà Atlàntic", ha remarcat Àvila.

Per això, els investigadors estan pendents de poder recollir noves mostres d'aquesta nova espècie d'Osedax del Mediterrani per estudiar els caràcters morfològics. "Les úniques diferències que hem pogut constatar respecte d'altres espècies -ha dit Taboada- són de tipus genètic".

Fins ara, només hi havia sis espècies descrites del gènere Osedax, encara que s'ha constatat l'existència de més de 25.

Aquests cucs menjaossos descrits per primera vegada fa onze anys tenen característiques molt particulars, ja que els mascles són microscòpics -d'entre 100 i 500 micres-, i viuen dins d'un tub que construeixen les femelles, on només desenvolupen una funció reproductiva.