Si bé, el percentatge de vots en contra de la perllongació de la C-32 ha superat, entre Blanes i Lloret, un remarcable 75%, els qui com jo mateix, des d'aquesta columna, ens hem manifestat contraris a la construcció de l'autopista, no podem estar contents.

Una participació de només, prop de 4.000 ciutadans (més o menys el 7,5%) d'un total gairebé dels 70.000 possibles, representa un petit (?) fiasco. Un fiasco que relativitza la victòria dels anti-perllongació i la dóna als qui es posicionen a favor.

Per a mi, el veritable fiasco, ha estat aquest: la baixa participació. La manca d'interès de la majoria de blanencs i lloretencs per opinar (una de les poques vegades que entre elecció i elecció ho poden fer!) sobre qüestions que afecten o afectaran de manera irreversible l'entorn natural en el qual viuen i amb el qual es trobaran els seus fills i néts.

«Votem el que votem faran el que els doni la gana», «això està dat i beneït» o «si els equips de govern dels dos municipis s'han posicionat a favor, no hi ha res a fer» són alguns dels comentaris que he escoltat aquests dies.

Tot plegat i la falta de bones costums democràtiques ha portat a l'esmentat i decebedor nivell de participació. Tampoc han ajudat gens, les dificultats amb les quals s'han trobat per votar els lloretencs, on l'Ajuntament ha donat poques facilitats per fer-ho.

Malauradament tot fa pensar que tindrem perllongació. Una perllongació que potser estalviarà algunes de les cues que es produeixen puntualment unes poques setmanes durant l'any i alguns caps de setmana.

Una perllongació, sobre la qual m'agradaria que opinés gent com Marc Palahí, director de l'institut Forestal Europeu, qui fa pocs dies, en una entrevista, deia coses com aquesta: «Els boscos són bombes biòtiques, fan circular l'aire i el distribueixen. Un sol arbre emet tant oxigen com el que necessitem dues persones durant tot un any. Si es donessin els incentius polítics i d'inversió, el sector forestal podria absorbir més del 20% de les emissions de CO2 i ser molt rendible».

Per acabar una reflexió que, potser, només sigui una boutade: Blanes i els seus veïns sacrificaran una part del seu patrimoni forestal, sense que els comporti gaires beneficis. Els suposats beneficiats són els lloretencs i, de retruc, els tossencs. Sobretot, aquells que només contemplen el territori des ?d'una perspectiva de rendibilitat econòmica a curt o mitjà ?termini.