Santa Coloma vol justícia per a l'exalcalde Lluís Mon, afusellat l'any 1939

L'equip de govern (ERC-MES) demanarà al ple unir-se en la querella contra l'Estat per crims contra el franquisme

17.05.2016 | 00:00
L´exalcalde Lluís Mon i Pascual.

L'equip de govern de Santa Coloma de Farners (ERC-MES) portarà al ple d'avui, una moció per demanar «la compareixença de l'Ajuntament» com a part demandant, en la querella contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat comesos pel règim franquista. En concret, es vol personar en aquesta causa per l'afusellament, el 1939, de Lluís Mon i Pascual, qui va ser alcalde d'aquesta localitat selvatana per Esquerra Republicana entre els anys 1936 i 1937. Aquesta querella va ser presentada l'any 2013, per diferents represaliats i associacions al Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal de Buenos Aires després que la justícia espanyola es negués a acceptar les denúncies de les víctimes del franquisme, emparant-se amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977. «Caldrà veure si la petició prospera en el ple, ja que estem en minoria» va explicar l'alcalde, Joan Martí (ERC), recordant que a l'equip de govern hi ha vuit dels 17 regidors que formen el consistori. «A Santa Coloma, cada 14 d'abril, l'Associació Local d'ERC reivindica la memòria històrica dels alcaldes republicans, i la imatge més simbòlica és la de Lluís Mon, qui té dedicat un carrer i una escultura» va afegir Martí.
Lluís Mon i Pascual va néixer a Santa Coloma l'any 1905, d'on va ser alcalde des de l'octubre de 1936 fins al setembre de 1937, any en el qual va dimitir amb la majoria del consistori. Una de les primeres accions del seu govern va ser canviar el nom de la ciutat per Farners a seques. Acabada la ?Guerra Civil, Mon va ser empresonat i condemnat a mort. Finalment, va ser afusellat al cementiri de Girona l'11 de maig de 1939, amb 40 condemnats més.

Palamós i la Diputació també
Justament, el març passat, la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat, aquesta mateixa moció presentada per la CUP, en la qual demanava que l'ens es personés en la querella argentina en honor als deu alcaldes gironins republicans assassinats pel franquisme, un dels quals era el colomenc. Santa Coloma no ha estat però, la primera localitat gironina a voler personar-se en aquesta causa. El 5 de maig, Palamós va acordar afegir-s'hi, per l'afusellament el 1939 de dos alcaldes de la vila: l'aleshores batlle Dídac Garrell Tauler i l'exalcalde i diputat Josep Fàbrega i Pou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema