Molt a contracor, qui va ser rector de Riells del Montseny, Jaume Reixach, va haver d´explicar ahir davant el tribunal del jurat la seva poc catòlica afició per les drogues -bàsicament metamfetamina- que consumia amb l´acusat de matar el seu fillol el 5 de desembre de 2013 a Blanes. Va qüestionar la rellevància de centrar part de l´interrogatori en aquest assumpte i va haver d´advertir-li el magistrat-president que ell no era qui per determinar la procedència o improcedència de les preguntes que se li anaven a formular, i encara menys les del consum de droga quan poden ser determinants perquè el jurat pugui acreditar o no un possible atenuant en la persona de l´acusat, el filipí Eulogio Sol Lumalang.
La impertinència del testimoni va ser amonestada en diverses ocasions pel magistrat-president de la sala qui, d'altra banda, li va evitar que pogués acabar amb unes diligències obertes per un delicte contra la salut pública. Això últim va succeir durant l'interrogatori de la fiscal, Sandra Fagil, quan li va preguntar qui li subministrava la droga, perquè el capellà ja havia admès prèviament que solia fumar shabú «esporàdicament» amb l'acusat i fins i tot que ell mateix era qui comprava aquesta metamfetamina que va descobrir a les Filipines, on també va conèixer l'acusat del crim. La fiscal no va voler incidir més per evitar «canviar la condició del testimoni».
Encara que van ser freqüents els frecs amb la fiscal, el rector li va confessar que creu que l'acusat va matar el seu fillol i pretenia fer-ho també amb ell perquè considerava que així podria percebre part d'una herència que posaria fi als seus problemes. «Vaig témer per la meva vida i segueixo tement per la meva vida», va puntualitzar. Tant va témer que de la seva declaració es desprèn com va deixar abandonat a la seva sort el jove brasiler que acollia a casa quan el filipí el va acorralar en el passadís. Mentre baixava per l'ascensor en busca d'ajuda va ser a temps d'escoltar com el noi de 22 anys implorava «auxili» mentre era ganivetejat.
Els detalls de l'agressió els va explicar el mossèn a l'advocada de l'acusació particular, Mireia Figa, que va ser la primera a interrogar-lo per haver estat qui el va proposar com a testimoni. A ella li va manifestar que el dia dels fets l'acusat es va personar en el domicili fins a tres vegade, en la última de les quals es va produir l'agressió. «Vaig tenir un pressentiment» va arribar a declarar el capellà abans d'afegir que a l'acusat li va tancar als morros la porta d'una de les estances de l'habitatge en veure com s'abraonava al seu damunt, sense arribar a percebre si anava armat.
Després d'un forcejament amb la porta i impedir al filipí que l'obrís, aquest se'n va anar directe al «fillol» i li va assestar diverses punyalades. El capellà va veure l'acció de la primera però en observar que tenia lliure l'única via de fugida del pis va optar per marxar a buscar ajuda. Volia anar a l'Ajuntament però va acabar demanant a la pizzeria de sota la seva casa que cridessin a la policia.
L'advocada de l'acusació particular va ser l'única que també va posar de manifest com l'arma del crim no es va trobar al domicili del capellà fins a dos dies després dels fets, quan un altre sacerdot ja havia ajudat a netejar l'habitatge perquè Reixach hi pogués seguir vivint. De fet, la mateixa nit dels fets el mossèn ja va tornar al seu pis a dormir en no haver quedat precintat.
L'interrogatori més breu va ser el de la defensa, Manel Mir, però no per això va estar exempt de tensió. El testimoni va interrompre alguna de les preguntes del lletrat que feien referència a la manera en què anava vestit quan va fugir del pis però, de nou, se li va haver de recordar que estava obligat a respondre. Ho va fer, però per negar que anés vestit en calça curta, amb xancletes i samarreta en ple mes de desembre. Va aprofitar també per corregir una contradicció en la qual havia incorregut durant l'interrogatori, perquè ahir va arribar a assegurar que havia vist la primera ganivetada quan en la seva declaració a instrucció va negar-ho. Va atribuir-ho a un guarniment del record pel temps que ha transcorregut i el que s'ha anat parlant del cas.
Ajudar l'acusat i la víctima
El sacerdot admet que va conèixer l'agressor en un viatge a Filipines. No va ser en un bar homosexual sinó durant l'últim sopar a l'illa, on li hauria demanat ajuda per treballar a Europa. Reixach va tirar de contactes i va aconseguir-li feina en un càmping de Blanes però el filipí va acabar acomiadat i assegura que això i els problemes de violència domèstica amb la seva dona el van deprimir molt.
Una ajuda similar és la que assgura que va oferir al jove brasiler de 22 anys que viva amb ell a casa i el considerava «fillol». La víctima es trobava en situació irregular però el sacerdot diu que es va assessorar i li van dir que si ell es feia càrrec de totes les despeses no tindria problemes. Primer li va trobar una feina a la cafeteria del Centre Catòlic de Blanes, després a la pizzeria de sota casa i també li demanava ajuda amb els textos que escrivia perquè així aprengués català.
L'acusat declararà aquest matí en la que serà l'última sessió del judici abans d'entregar l'objecte del veredicte al jurat popular perquè sentenciï el cas.
