L'advocat de la defensa: «El que ha fet el senyor Reixach és destruir dues famílies»

Només l'acusació particular inclou l'existència d'un mòbil en el crim, la fiscal i la defensa parlen d'una baralla

03.06.2016 | 07:35
L´acusat, Eulogio Sol Lumalang, durant la darrera sessió del judici abans que el jurat emeti el seu veredicte · ACN

El judici pel crim de Blanes a casa del mossèn Jaume Reixach va concloure ahir amb els informes finals de la fiscal, l'acusació particular i la defensa. Ara, el jurat popular haurà d'emetre un veredicte de culpabilitat en el que l'únic a discutir és si Eulogio Sol Lumalang va actuar amb abús de superioritat i estava obcecat i drogat en el moment dels fets. S'enfronta a penes d'entre 5 i 14 anys de presó.

Els informes de les parts van funcionar ahir com a epíleg en el judici contra Eulogio Sol Lumalang, el filipí acusat de matar «Kekeo» Odycleidson Moraes do Nascimento a casa del capellà de Riells del Montseny el 5 de desembre de 2013. La fiscal, Sandra Fagil, va emprar el seu temps en justificar el canvi de criteri per considerar homicidi amb abús de superioritat i atenuant de drogoaddicció el que va començar instruint com a assassinat. L'acusació particular, Mireia Figa, es va veure forçada també a rebaixar els fets a l'homicidi agreujat sense atenuant a causa de les pericials forenses que van demostrar ferides de defensa en la víctima -el que elimina la traïdoria que es necessita per a l'assassinat- i la defensa, Manel Mir, es va mantenir invariable en considerar els fets com un homicidi que ha d'atenuar-se per drogoaddicció i obcecació.

La posició de la fiscal va quedar clarament fixada quan va decidir fer-se entendre sense artificis: «No és la primera vegada que esmenten la puta de la teva mare i li fums una hòstia». Bé, el cas d'Eulogio Sol Lumalang seria alguna cosa similar però en proporció homicida, encara que a criteri del ministeri públic això s'explica per la metamfetamina que es fumava periòdicament a casa del capellà i que fins i tot el va dur a visitar un centre de desintoxicació, l'ordre d'allunyament respecte a la seva dona per violència domèstica i la pèrdua de la feina. Un còctel emocional que va explotar quan la víctima li va dir que li violaria les filles, cosa que va desembocar en una baralla en la que el filipí va arrabassar el ganivet a la víctima i li va clavar.

Tanmateix, són les declaracions dels veïns de casa del mossèn les que decanten la balança cap a l'homicidi, doncs són aquests els que van sentir una discussió a tres en el pis del sacerdot just abans del crim i hi ha una tercera testimoni que va notar que el rector sabia més sobre el crim del que li va dir quan va baixar a la seva pizzeria a demanar ajuda.

L'acusació particular va entendre que el capellà ha centrat massa el judici sense estar acusat i per això ahir el va voler deixar al marge del seu informe, no sense abans deixar clar que coincideix a considerar l'acusat com una víctima del capellà però no en la mateixa mesura que el mort, que era «la seva minyona». Però, en definitiva, qui va assestar les punyalades va ser el filipí.

L'advocada de l'acusació va ser l'única que va introduir l'existència d'un mòbil en aquest crim emmarcant-ho en un assumpte econòmic. Al seu parer, la víctima li estava arrabassant la seva posició de favorit com a hereu del capellà i va decidir eliminar aquest obstacle. Per a l'advocada no va existir discussió, ni defensa -l'acusat no té ferides, ni va rebre cops ni tampoc hi havia objectes tirats per l'escena del crim- i el ganivet sempre va estar a les mans del filipí.

Però la defensa sí que va fer viatjar el ganivet d'una persona a una altra. Primer va situar l'acusat dins del lavabo del pis -ningú ho va posar en dubte-, l'arma en el moble del passadís i la víctima agafant el mànec durant la discussió que es va produir després d'ultratjar-lo amb allò de la violació a les filles. Això li va servir per introduir la discussió de l'abús de superioritat atès que en la seva versió el ganivet el va agafar primer la víctima i l'acusat es va defensar, si bé li va acabar donant mort.

Per això la defensa no ha negat mai l'homicidi però sí que l'ha incardinat en un context de drogoaddicció. El shabú, la metamfetamina que el processat es fumava sovint amb el capellà, modifica l'actuació i el comportament, i això és indiscutible des d'una perspectiva mèdica -ja ho van aclarir els forenses. I aquí està l'obcecació, que es produeix quan la víctima l'ofén amb les filles. I tampoc perd de vista el context en el qual passa tot això. A casa d'un capellà que «el que ha fet és destruir dues famílies», la de l'acusat i la de la víctima. Al primer perquè el va iniciar en les drogues i el fornici homosexual que feia a contracor. Al segon, perquè des del 5 de desembre de 2013 ja no està entre els vius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema