A qui s'ha jutjat realment a la Audiència Provincial de Girona aquesta setmana? Perquè està clar que va ser el filipí Eulogio Lumalang Sol qui va apunyalar mortalment el brasiler que vivia amb el capellà de Riells del Montseny, però la víctima a penes ha aparegut en aquest procés. Gairebé ha estat un element circumstancial que ha permès explicar el vici i les febleses del sacerdot -algunes confessades i altres suposades però de les quals tampoc es dubta gaire-, però és que la figura del rector és tan controvertida que acabarà amb unes diligències prèvies per tràfic de drogues -i això és el principi.

Només l'acusació particular es va esmerçar més que ningú a recordar la memòria de la víctima, a qui va definir com "la minyona del mossèn" perquè aquest el va portar del Brasil el 2010 amb 18 anys acabats de complir sota la promesa que li arreglaria els papers i li donaria un cop de mà -de quina manera i a canvi de què?- i el xaval seguia estant en situació irregular quan el van apunyalar en el pis del sacerdot quatre anys després. Estava sense treball, lluny de la seva família i vivint amb un home que era un capellà addicte a la metamfetamina i al sexe -això últim ell no ho admet però els testimonis sí.

El capellà ha estat un testimoni sotmès a un judici moral pel que va admetre i el que es va dir d'ell. Però és que les impostures obren la porta al fet que aquestes coses passin i mossèn Reixach ha aparegut com un nou Tartuf, un sacerdot catòlic que es vicia fumant metamfetamina i cardant amb homes -el filipí es reconeix víctima- als quals, per a més inri, sotmet a l'adulteri -Lumalang estava casat. Per menys que això l'Església ha cremat gent a la foguera però també és cert que els temps canvien i els costums es relaxen, sobretot si és "un dels nostres" i hi ha la possibilitat de condemnar-lo a una vida de silenci i penitència, com li va succeir al pare Maciel.

Alguna cosa estranya passava a casa del religiós perquè ningú a l'edifici li dirigís la paraula. Uns deien que els molestava l'entrada i sortida de joves de tota raça i condició que li pujaven al pis, uns altres que "a Blanes tothom ho sabia", i aquest donar per enteses les coses, aquestes el·lipsis del "tothom ho sabia", les va omplir l'acusat explicant l'habitual fornici a casa del rector -ell ho nega. Sí, és cert que aquest no era l'objecte del judici però el va capitalitzar, perquè la fiscal i la defensa creuen que la mort no hauria ocorregut si el capellà no hagués emmetzinat la relació entre el filipí i el brasiler prometent-los diners d'una herència i permetent que el jove burxés el filipí dient-li que les seves filles i la seva dona es prostituïen al pis del sacerdot.

Les altres rareses del cas

Al marge de la poca o molta lascívia que pogués tenir el capellà, que no és delicte però és anatema per a l'Església i pitjor encara si és un acte homosexual -a Segismundo Malatesta el van fer inquilí de l'infern per sodomitzar un emissari papal de 15 anys-, hi ha detalls del cas que han passat fins i tot més difuminats que la víctima, com és el fet que no es precintés el pis del sacerdot després del crim. És clar que després grinyola que sigui aquest qui trobi l'arma del crim... dos dies després! Quan, a més, un altre sacerdot -de qui Reixach no va dir el nom en el judici perquè ningú va preguntar- va ser qui el va ajudar a netejar el pis per allò d'adecentar-lo una mica netejant les restes de sang.

El ganivet va aparèixer al costat d'una paperera dos dies després que la policia científica pentinés, fotografiés i enregistrés en vídeo tot el pis. És obvi que "s'ha pogut moure l'escena del crim", com va apuntar la defensa de l'acusat, perquè aquests dos dies de marge és un fet que existeix i xoca amb la manera com es va procedir amb el cotxe de l'acusat, que sí va quedar precintat per la policia -i això que el detingut no podia tornar en ser a la presó des d'aleshores.

És clar que hi ha una víctima, era un xamós noi de 22 anys. Encara que va ser el propi rector qui també el va fer desaparèixer del judici. Sols tres persones eren al pis quan va passar el crim: un està mort, l'altre és l'acusat i el següent és el capellà al que ningú es creu. El jurat no va tenir en compte res del que va declarar, a excepció de la confessió sobre el delit per la metamfetamina. El curiós és que el capellà, obligat a dir la veritat en ser citat com a testimoni, pot acabar processat precisament per dir la veritat -encara que només la digués sobre aquesta qüestió. A qui s'ha jutjat, doncs?