Tranquil·litat, paciència i molta resignació entre els veïns de les cases que ahir van ser desallotjades per prevenció durant l'incendi que va cremar durant hores al Residencial de Santa Coloma. Al costat del camp de futbol, on es va establir el control de comandància, famílies senceres feien pinya mentre esperaven notícies i vigilaven amb impotència la densa columna de fum que sorgia de darrere de les seves llars. «Hem vist les flames dos carrers més avall, i ens han avisat que havíem de marxar de casa pel fum» va explicar Ángeles Caña acompanyada dels seus dos gossos, que bordaven inquiets. Uns metres més enllà, Maria Carmen Pardillo esperava acompanyada dels seus dos néts, el més petit dels quals dormia plàcidament en el seu cotxet. «Sabíem que hi havia foc, però n'hem estat conscients quan hem sortit i hem vist tot el fum» explicava tranquil·la, assegurant que no temia per la seva llar, la qual havien abandonat «amb el que portàvem a sobre i prou».

En el parc infantil del camp de futbol, una de les veïnes desallotjades, M.R. distreia com podia els dos menors al seu càrrec, rodejada de desenes de vehicles de bombers, Mossos d'Esquadra o ADF. «Des d'on vivim, vèiem com cremaven les bales de palla dels camps. Hem agafat una bossa amb quatre coses i aigua pels nens i hem vingut aquí a fer temps fins que ens deixin tornar» relatava aquesta resident qui va criticar però la desinformació per part de la policia local. «Ningú ens està dient res. Els veiem allà parats, però no s'apropen a explicar-nos res» lamentava.

I mentre els veïns desallotjats esperaven amb un comportament exemplar, la resta de residents s'apropaven a la zona per comentar la situació o interessar-se per la sort d'amics i coneguts. «Fa gairebé 40 anys que visc aquí, i mai havia vist un incendi tan gran.Per si de cas, he agafat la mànega i ho he remullat tot perquè està molt sec» comentava Ana Caro a la seva veïna Rosa Fuentes, qui estava pendent del destí de casa seva, on el foc era a tocar. «Sort que l'Ajuntament va netejar tot el rieral fa pocs dies» deia Fuentes qui ja augurava una nit «inquieta». «Hi ha gent que no ha volgut abandonar les seves vivendes» afegia Caro.

I a tocar el control de comandància, Joan Freixas i Ferran Martínez, de l'associació de veïns, es mantenien a l'aguait. «Sort que el vent ha canviat de direcció, sinó el foc hauria entrat ben endins de la urbanització» destacaven amb la mirada perduda cap a un cel completament gris.