Diumenge passat, la pirotècnica italiana Fireworks Lieto, encara que hagués aixecat el més meravellós castell de focs artificials, no hauria aconseguit el protagonisme mediàtic i ciutadà que va generar un altre foc: l'incendi que va cremar unes quantes hectàrees dels boscos propers al Santuari del Vilar de Blanes. Durant unes quantes hores els mòbils (sobretot de blanencs i lloretencs) van treure fum, amb informació i fotografies gairebé en directe i gairebé des del mateix costat de les flames. L'espectacle i la remor dels hidroavions pujant i baixant a la badia de Blanes per carregar aigua va tenir entretinguts els banyistes tota la tarda del diumenge.

Com és sabut, tot va acabar relativament bé. Sense desgràcies personals. Amb la tornada a casa dels veïns desallotjats, per precaució, d'algunes urbanitzacions properes. I, això sí, amb uns centenars (?) de pins, alzines i eucaliptus socarrats. I, també, uns quants animalons de gambada curta.

L'endemà, encara amb unes quantes unitats terrestres treballant en l'extinció dels petits focus residuals, el batlle de Blanes declarava a la premsa que era aviat per saber amb certesa què o qui havia causat l'incendi. Que tot apuntava al factor humà, però que caldria esbrinar si havia estat intencionat o no.

En tot cas, sigui quin sigui el resultat final de la investigació, entre la ciutadania i a través de la xarxa van circular nombrosos comentaris sobre la coincidència i proximitat de la zona cremada amb el traçat de la polèmica prolongació de la C-32 fins a Lloret. A algú del meu entorn, quan va fer una observació sobre aquest tema, molt a primera hora, el vam titllar de lleugerament paranoic. Al cap de les hores, però, davant els molts i diversos comentaris que havien anat apareixent en aquest sentit, li vam haver de demanar disculpes.

Siguin quines siguin o hagin estat les conclusions finals sobre el mòbil i l'autoria, el que és indiscutible és que a la reducció de massa forestal que comportarà la nova carretera s'hi haurà d'afegir ara una torna: els arbres que no hagin sobreviscut al foc de l'altre dia. Menys bosc, però, com deien els germans Marx : «Más madera!».