El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Lloret de Mar, el Sr. Joan Gou, ha decidit plegar. En unes declaracions que va fer fa pocs dies a Diari de Girona, manifestava que se sentia "incapaç de canviar el model turístic actual" atès que "no tinc la capacitat de lideratge per portar endavant aquest projecte".

No conec el Sr. Gou. No en tinc cap referència personal ni professional. Siguin quines ?si?guin les seves virtuts i els seus defectes, la seva renúncia m'ha reconciliat, encara que sigui mínimament, amb una manera de fer i d'entendre la política que, malauradament, sembla cada cop més minoritària. Aquella en la qual la voluntat de servei i de treballar pels ciutadans als quals representes, es posa per sobre d'egos i/o d'interessos personals o de partit. "No podia estar assegut a la cadira i parar la mà cada mes" manifestava també, el regidor de CiU (PDC) des de la consciència que hi ha dinàmiques que són molt complicades no ja de canviar, sinó de modificar com ara el model econòmic i turístic d'un poble com Lloret.

Potser va pecar d'ingenu en algun moment i va pensar que en quatre anys de legislatura podia capgirar el què ha estat cinquanta o seixanta anys cuinant-se i consolidant-se: un model de desenvolupament curt-placista o mig-terminista, on empreses hostaleres i de serveis en general han estat la màquina i bona part dels vagons del tren que ha portat la vila de Lloret (i els seus ciutadans) fins on són actualment. Un Lloret que, malgrat tot, no acaba de convèncer gent com el senyor Gou.

Potser com expliquen els psicòlegs, es va posar objectius massa ambiciosos i per això, la decepció ha estat més gran. Potser durant una legislatura, podria haver-se conformat en aportar els seus coneixements, la seva feina i el seu gra de sorra a un objectiu que difícilment es pot assolir en tres o quatre anys. Un objectiu que intueixo, en pot necessitar almenys vint o trenta. Això sí, amb sort existeixen o apareixen més lloretencs que com ell, pensen que fan falta "objectius a llarg termini cohesionant els interessos econòmics i socials de la vila" en lloc de valorar el dinamisme i la qualitat de vida del municipi a partir de les xifres i les dades de com "els ha anat -a uns quants- la temporada".