L'Ajuntament de Caldes de Malavella va presentar ahir, un protocol per frenar les ocupacions il·legals que pateix, sobretot, a habitatges situats a les urbanitzacions. Actualment, la Policia Local té identificats 38 casos i els que més preocupen el consistori són les ocupacions que protagonitzen famílies vingudes de fora del poble, que entren a cases de luxe -moltes segones residències que han anat a parar a mans dels bancs- i que punxen subministraments i provoquen problemes de convivència i inseguretat.

Segons va determinar l'alcalde, Salvador Balliu (CiU), es tracta de quatre o cinc famílies (totes d'ètnia gitana) que, a banda d'ocupar cases sense tenir cap necessitat econòmica, atemoreixen els veïns i provoquen problemes de convivència. Aquesta situació va motivar els veïns de la urbanització Aigües Bones a entregar 150 signatures a l'Ajuntament a finals de juliol per denunciar la situació. Segons va relatar Balliu, s'han donat casos de veïns que no poden sortir al carrer perquè aquestes famílies els insulten sistemàticament, fan festes al carrer a altes hores de la matinada, encenen fogueres en ple mes d'agost tot i el risc d'incendis, marxen sense pagar dels bars i roben descaradament als supermercats i botigues del poble.

Fins i tot, un dia de mercat, la Policia Local va haver d'intervenir perquè un home es passejava per les parades amb un matxet penjat del cinturó, un fet que va provocar inseguretat entre els veïns d'aquest poble de 7.200 habitants. «Hi ha gent que ha estalviat tota la vida per venir a Caldes, un municipi tranquil, i ara no poden sortir ni mirar per la finestra mentre frega els plats perquè els ocupes que estan a la casa del costat els insulten», va lamentar el batlle.

Diferenciar els casos

Per frenar aquest tipus de situacions, i tal com ja va avançar Diari de Girona a finals d'agost, el consistori ha elaborat un protocol d'actuació per a casos d'ocupacions il·legals. El document, que encara està pendent d'alguns retocs i no és definitiu, permet identificar quines ocupacions es fan per necessitat i quines no. En primer moment, estableix que cal identificar les persones que ocupen l'habitatge i entregar-los un document. Si en un termini de cinc dies no es posen en contacte amb Serveis Socials, s'interpreta que no tenen cap interès de canviar la seva situació i accedir a ajudes socials o, fins i tot, a un habitatge social. «A l'Ajuntament tenim diverses vies per ajudar-los si es dóna el cas que estan ocupant perquè no tenen ingressos ni a on anar», va manifestar l'alcalde.

Ara bé, si no es tracta d'una ocupació «per necessitat», el protocol estableix una segona via. Per una banda, el consistori instarà el propietari de l'immoble per tal que denunciï l'ocupació i es pugui engegar tota la maquinària judicial per fer fora els ocupes. De les 38 ocupacions, 26 són d'immobles propietat dels bancs. L'alcalde va explicar que han mantingut converses i que l'actitud dels bancs «ha canviat». «No tenien coneixement d'aquesta problemàtica, que si es continua fent gran també els fa mal a ells», va manifestar el batlle. En aquest sentit, Balliu va assegurar que si hi ha denúncia per part del propietari, el procés judicial es pot tancar en quatre o sis mesos.

De totes maneres, si els bancs no mouen peça i no denuncien, el protocol estableix encara una altra via. El consistori podrà demandar als jutjats els ocupes per motius de seguretat. «Tots a casa hem de tenir un comptador de la llum i pagar els rebuts, aquesta gent sovint fa una connexió unint de manera matussera dos cables i això no és segur», va manifestar Balliu afegint que, a més, molts fan servir l'aigua de la xarxa d'abastament pública (buiden i tornen a omplir la piscina quan l'aigua està bruta) i fan altres tipus de defraudacions. Per això, el consistori confia que amb aquesta via poden accelerar el procés per fer-los fora.

Altres municipis afectats

Com a president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu va explicar també que el problema no només afecta Caldes de Malavella sinó també altres municipis de la Selva com Maçanet, Vidreres, Lloret o Blanes. En total, a la comarca es calcula que hi ha entre 1.000 i 1.200 habitatges ocupats. Situacions problemàtiques com les de Caldes, a més, també estan arribant a municipis del Baix i l'Alt Empordà.

El protocol es va presentar als diferents membres de la Policia Local, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil durant una junta de seguretat. Per la seva banda, el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, va destacar la importància d'un document d'aquestes característiques per aturar la «cultura de l'ocupació» que s'està estenent a diversos municipis. «Aquesta feina també servirà per a altres municipis, la clau és separar les ocupacions fetes per necessitat i les fetes per la cara», va dir.