El contenciós dels quatre hotels lloretencs que aquest final de temporada ha sacsejat el municipi és, a hores d'ara, ben conegut per tothom. Ha estat divulgat i debatut a tots els mitjans de comunicació. Indistintament dels fets, les causes i les responsabilitats de les persones implicades, el més fotut és que malauradament i una vegada més, la imatge de Lloret se n'ha ressentit. Qui ho sap, si la dimissió de l'anterior regidor de Turisme (justificada des de la impotència per canviar determinades dinàmiques) ja es fonamentava en la sospita d'irregularitats com les que s'han conegut aquests últims dies.

Tenia l'esborrany d'aquest article a mig fer i a punt de llençar a la paperera per redundant, quan un conegut, vinculat a un negoci hostaler lloretenc de llarga trajectòria i gestió familiar, va fer una lectura i unes consideracions sobre el tema, com a mínim peculiars. «Si jo pogués, no només em connectaria il·legalment a la xarxa elèctrica pública, sinó que també ho faria a la del gas i a tot allò que tingués a prop!» La sorpresa, davant les paraules d'algú a qui tinc per raonable i assenyat, va ser monumentals. «Però, què dius?!». «El que sents!». «Explica't. No t'entenc».

Tot seguit va iniciar un llarg monòleg argumentant com diferents països amb superàvit de llum solar (va posar d'exemple Turquia) tenen unes polítiques d'estímul a la instal·lació de fonts d'energia alternativa en cases, habitatges i petits negocis a ?preus baixos o moderats. I que «en canvi aquí, per protegir els interessos de les grans companyies energètiques, com ara Endesa, plagades d'expolítics i excàrrecs recol·locats als seus consells d'administració (amb sous ?vergo?nyants), les esmentades energies són més penalitzades que estimulades. Propiciant, tot plegat, uns preus abusius de les energies convencionals i un negoci rodó».

Segurament, els problemes dels quatre hotels implicats tinguin el seu origen en una suma de factors i no exclusivament en l'elevada factura elèctrica que haurien d'haver pagat. Potser sí que el meu interlocutor va barrejar un xic el cul i les témpores. Però, els confesso que amb els seus arguments va obrir una petita escletxa en la solidesa de les meves conviccions sobre comportaments escrupolosament ajustats a la correcció i la legalitat.