L'expresident del TSJC i membre del tribunal que va jutjar Crespo, Miguel Ángel Gimeno, va emetre un vot particular en la sentència de 5 de novembre de 2015 manifestant que no hi havia proves de l'existència de prevaricació administrativa. El magistrat, que actualment és el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, indicava que la bonificació del 50% de l'impost de construccions podia «no ser conforme a l'Ordenança Fiscal de l'Ajuntament de Lloret» perquè no concorrien tots els requisits previstos però «el delicte de prevaricació per resolució arbitrària en assumpte administratiu no es realitza per la mera il·legalitat». Tant el secretari com l'interventor «van insistir» durant el judici oral «que al seu entendre era legalment possible, sense perjudici que sentava un precedent i estimaven que no era convenient però que no obstant això era un acte discrecional del Ple». La proposta de bonificació va arribar al ple amb diversos informes de funcionaris tècnics i la ponderació de la comissió informativa i no hi ha evidència «que la resolució es va suggerir coneixent la seva injustícia». Tampoc es va poder acreditar que Crespo ordenés la incorporació d'aquesta bonificació en l'ordre del dia del Ple Municipal celebrat el 3 d'abril de 2009 -quan es va aprovar- doncs estava de baixa per malaltia. És obvi que l'actitud «influent» respecte als altres membres de la corporació «no va poder realitzar-la ell, doncs estava absent». En el mateix vot particular, Gimeno indica que no es pot demostrar que el regidor d'Urbanisme que va defensar la bonificació de l'impost de construccions tingués un «eventual coneixement de la il·legalitat» perquè, en base als informes de la Unitat d'Inspecció i de la Comissió Informativa, «en la que no va participar», i «fins i tot admetent que hi hagués una voluntat de beneficiar l'empresa, no hi ha coneixment de la il·legalitat».