uè tenen en comú la desena Jornada de ABS que va tenir lloc a l'Auditori de Pineda fa poques setmanes i la Nit de l'esport a Lloret de Mar que es va celebrar, fa pocs dies, al teatre del municipi selvatà? Pel que fa a continguts, res de res.

A la primera (hi vaig assistir personalment) es presentaven diferents treballs sanitaris realitzats per equips de primària. Al final de la jornada s'atorgaven premis als tres millors: els més votats pels assistents i un comitè clínic. En l'organització s'hi havien implicat i treballat a fons alguns estimats excompanys dels CAP de Blanes.

A Lloret s'atorgaven també uns premis. En aquest cas i, com és costum, per distingir esportistes que han assolit èxits durant el darrer any i premiar també alguna trajectòria. Aquí no hi vaig anar, però testimonis de fiar me n'han fet cinc cèntims.

A Pineda, per raons que no vénen al cas, vaig estar assegut a primera fila, enmig dels diferents càrrecs que hi varen assistir. Per això vaig poder observar-los amb deteniment. I per això vaig poder comprovar com durant moltes estones, gerents d'això, secretaris d'allò i coordinadors d'allò altre (quina hipertròfia de gestors, Déu meu!) passaven olímpicament dels treballs que amb entusiasme presentaven els diferents equips consultant, «mailejant» o «whatsapejant» pel mòbil. Tot el matí o tota l'estona del matí que van fer acte de presència. Probablement, feines o temes més importants els reclamaven a cada punt, en un altre lloc.

Alguna cosa semblant em va explicar el meu contacte al teatre de Lloret. A la fila d'autoritats i VIPs, de manera significativa, hi havia més gent connectada al mòbil que a l'acte en si mateix.

Un veterà i respectat polític lloretenc, que fa uns anys va ocupar importants càrrecs locals i a les institucions gironines, m'ho explicava un cop que li vaig qüestionar que algunes (moltes?) «autoritats» sembla que vagin als actes només per sortir a la foto. «Una de les nostres obligacions és estar a prop de la gent... senzillament, per acompanyar-los».

Amb el temps he anat pensant que tenia una part de raó. Que sí, que els polítics i càrrecs en general han de ser propers i fer sentir el suport a tothom i tot allò que comporti algun esforç. I fer-lo sentir amb cos i ànima. Potser fa uns anys era així.

Ara, sovint el cos hi és, però, sigui a Pineda, sigui a Lloret o sigui allà on sigui, l'ànima sovint la tenen connectada al mòbil.