Reclamar a la Generalitat que retorni el deute de més de 10 milions que té amb la ciutat de Blanes. Aquest va ser, en el ple d'ahir, un dels pocs punts en el qual van coincidir la majoria de regidors municipals i l'equip de govern (ERC, PSC i CiU) durant la proposta d'aprovació d'un Pla Econòmic Financer (PEF) fins a 2019. Un pla motivat pels 16 milions d'euros que l'Ajuntament ha de pagar de deute a l'Institut Català de Finances (ICF) corresponent a la dissolució i liquidació del Consorci Urbanístic Portal de la Costa Brava-Illa de Blanes -que va permetre la construcció de la Ciutat Esportiva- i que ascendeix a un total de 37,16 milions d'euros. Actualment, el Consorci està format per la Generalitat (57,14%) i l'Ajuntament blanenc (42,86%).
«La Generalitat, a finals de 2016, ens deu uns 10.200.000 euros», va reivindicar el regidor del PP, Salvador Tordera, especificant que 7,8 milions corresponen a obligacions pendents a reconèixer, 1,7 milions de reconegudes i 650.000 euros més, en altres conceptes. Tordera va criticar que ara és aquest ens el que reclama al consistori de Blanes que retorni el deute de 16 milions.
«Els projectes megalòmans que la Generalitat va firmar en el seu dia, els ha de pagar la Generalitat», va reivindicar el regidor de Batega, Lluís Yubero, qui també va criticar que hauria de ser l'exalcalde Ramon Ramos (CiU) i altres regidors municipals de mandats anteriors els que «haurien de tenir el suficient valor per afrontar les conseqüències i que ara no respondran a res».
Les crítiques del regidor de C's, Sergio Atalaya, van anar dirigides tant al govern català com a l'equip de govern. «O sou ingenus o jugueu amb el futur del municipi, hipotecant-lo per vàries generacions», va etzibar Atalaya, afegint que la Generalitat va adquirir «un compromís que ara no pot trencar unilateralment» en relació a la dissolució del consorci. L'edil de C's també va demanar a l'inici del ple, sense èxit, que es retirés el punt de l'ordre del dia per poder-ho debatre «entre tots, de forma serena».
Un dels més contundents a insistir en aquesta reclamació va ser el regidor de patrimoni, Àngel Canosa (ERC). «Es va dir que aquell deute que assumia l'Ajuntament, la Generalitat el cobraria per l'aprofitament d'uns espais del nostre poble, i no n'ha fet res», va dir Canosa, demanant unitat als regidors municipals a l'hora d'«anar a la Generalitat a reclamar que assumeixi les seves responsabilitats» al llarg dels pròxims tres mesos, mentre es dissol el Consorci. Així mateix, Canosa va criticar també «que els que ens van precedir van permetre que la Diputació de Girona i el consell Comarcal de la Selva sortissin del Consorci» del qual també formaven part.
Aprovació del PEF
De la seva banda, i en defensa del PEF, el primer tinent d'alcalde, Quim Torrecillas (CiU), va explicar que l'alternativa en cas de no acceptar-se la dissolució comportaria acabar als jutjats. «Seria un jutge qui decidiria de qui és el deute, i que es traguessin a subhasta els terrenys -30.000 metres quadrats- i les finques municipals» que van ser aportades en garantia de la devolució de tot el capital i de tots els interessos, va dir Torrecillas, qui va remarcar que al final «s'hauria de seguir pagant igualment» i que el PEF és «del mal, el menor».
Finalment, el Pla Econòmic Financer es va aprovar per 11 vots a favor (ERC, CiU i PSC i PP) i 8 en contra (ICV-EUiA, Batega, CUP i C's). En el ple d'ahir, faltaven la regidora ecosocialista Marian Anguita, per motius de salut, i la de la Cup, Clara Castrillo.
