Santa Coloma penja la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament per ordre judicial

L'alcalde, Joan Martí, va assegurar que l'equip de govern (ERC i MES) va esgotar tots els cartutxos abans d'haver de penjar la bandera espanyola. De fet, va afirmar que ni recordava els anys que feia que no onejava a la casa de la vila. Tant és així, que la van haver de comprar de nou. «Durant molt de temps, les banderes que hi havia a l'Ajuntament eren la senyera i la del municipi, que són amb les quals ens sentim identificats i estem orgullosos de compartir-les», va indicar el batlle. «Ara, però, per via judicial se'ns imposa també l'espanyola, i ho complim amb el benentès que treballem per poder proclamar la República catalana i despenjar-la adequadament».

L'afer que va acabar amb la rojigualda. El detonant va ser la campanya engegada per Ciutadans (Cs) arreu de Catalunya, per denunciar tots aquells edificis públics on no hi onejava la bandera espanyola. I a Santa Coloma li va tocar el rebre el 30 de juliol del 2015. El partit, que no té representació a l'Ajuntament, va entrar una instància perquè es tornés a penjar la rojigualda, adduint que s'incomplia la Llei de Banderes. A partir d'aquí, Cs ho va posar en coneixement de la Subdelegació i l'Estat va engegar la seva maquinària. Sol·licitud per part del subdelegat a Girona, requeriment per l'aleshores delegada a Catalunya Llanos de Luna i interposició d'un contenciós davant del jutjat el desembre del 2015. La sentència va arribar el 13 de setembre de l'any passat. L'escrit estimava el recurs interposat per l'Estat, obligava l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners a penjar la bandera espanyola i el condemnava a pagar els 2.000 euros de les costes del procés.

A partir d'aquí, aquest gener l'advocada de l'Estat va reclamar «l'execució forçosa» de la sentència -un cop ja va ser ferma- i a l'Ajuntament no li va quedar més remei que complir-la. Ara bé, amb el cartell que acompanyava ahir la «rojigualda», l'alcalde colomenc va assegurar que es deixava clar que «aquí, allò que no es va guanyar a les urnes s'ha aconseguit per la via judicial; se'ns ha imposat una simbologia que no és pròpia i amb la qual no estem d'acord».

A més de la bandera espanyola, l'Ajuntament també va haver de penjar l'europea. A les quatre banderes però -també hi ha la senyera i la municipal- també les acompanya una immensa estelada. S'hi va posar després de les municipals, el dia en què Martí va prendre possessió com a alcalde. «Dels disset regidors que som a l'Ajuntament, només el del PSC s'hi va oposar», va remarcar l'alcalde. A Santa Coloma, ERC té set regidors i governa en pacte amb el de MES. La resta del ple el formen set regidors de CiU, un de la CUP i el socialista. Joan Martí va assegurar que l'obligació de penjar la bandera espanyola és «un nou contrasentit» per part de l'Estat, perquè demostra que «està més pendent d'una simbologia i unes situacions estètiques alienes a la gran majoria dels ciutadans en comptes de preocupar-se pels seus problemes del dia a dia». «Els ajuntaments estem col·lapsats per la manca de finançament i d'assistència social, i a sobre l'Estat ens fa estar pendents d'aquestes situacions que, fins a cert punt, són ridícules», va concloure l'alcalde colomenc.

Accions de la CUP

Per la seva part, el grup municipal de la CUP va assegurar ahir que, properament, realitzarà accions contra la presència de la bandera espanyola a l'Ajuntament i que en el pròxim ple municipal presentarà una moció demanant que es convoqui una consulta ciutadana sobre aquest tema.

A través d'un comunicat, la CUP Farners va criticar que l'equip de govern «no ha fet tot el que es podia fer» per evitar aquesta situació. «No s'ha recorregut la sentència ni a Girona ni a tribunals superiors» afirmava el partit en el document on afegia que tampoc comparteixen les raons donades per Martí en relació a l'acatament de l'ordre judicial com que «és un tema menor pel qual no val la pena exposar-se a multes i inhabilitacions» i que la decisió és «personal». «Pensem que l'alcalde exerceix la representació de tot el poble i que aquest no és tema menor, sinó que forma part de la política de la por i la repressió de l'estat espanyol envers el procés independentista» afegia el grup municipal.