El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona ha condemnat el Servei Català de la Salut a pagar 208.245 euros a una pacient que va perdre una cama. El febrer del 2013, la dona es va sotmetre a una operació de pròtesi de genoll esquerre a l'hospital comarcal de Blanes. El 5 de febrer va ser donada d'alta sense que se li practiqués una prova d'estudi arterial i al cap de tres dies va anar a urgències del mateix centre, ja que tenia dolor i la sensació de congelació del peu esquerre. Així mateix, el 4 de març va tornar a urgències de Blanes pel dolor del peu. Davant la persistència de les molèsties, el 7 de març la pacient va anar al centre mèdic Teknon. Allà es va remetre la dona a l'hospital Josep Trueta de Girona. Després de dues intervencions el maig del 2013, la complicació arterial va obligar a amputar la cama esquerra de la pacient.

Per això, la sentència del jutjat contenciós -que va avançar ahir Ràdio Girona-Cadena Ser- ha valorat que es va produir un retard en el diagnòstic que va provocar, en conseqüència, l'amputació de la cama esquerra. El tribunal ha considerat «especialment greu» que la dona hagués d'anar dues vegades a urgències de l'hospital de Blanes «sense que se li practiqués una prova del sistema arterial». La resolució judicial ha apuntat que en la visita del 4 de març a urgències de Blanes es va obviar la complicació arterial que podia patir la pacient, que és «especialment reveladora de la patologia i la simptomatologia que presentava». La sentència ha remarcat que no va ser fins a la visita a l'hospital Trueta que es va determinar que la dona tenia una lesió arterial. «Per tant, ha quedat acreditat que hi va haver un retard en el diagnòstic», ha dit el jutjat.

De fet, el tribunal ha afegit que la complicació arterial «s'hauria pogut diagnosticar amb un simple estudi arterial». «Això no es va fer i es va haver de procedir a l'amputació», ha posat de manifest la resolució. En aquesta línia, la sentència ha exposat que «resulta sorprenent» que després de la intervenció quirúrgica del febrer del 2013, malgrat que la pacient havia expressat que no se sentia la cama operada, va ser donada d'alta sense que se li practiqués un prova d'estudi arterial. D'aquesta manera, el jutjat ha conclòs que «el retard del diagnòstic va contribuir, de forma directa i total, a l'obligació d'haver d'amputar l'extremitat de la pacient». La sentència es pot recórrer.