Aquest passat mes de juny, es va lliurar la Medalla de l'Esport Català 2017 de les comarques gironines a en Xavier Oms Bassols. Sense cap mena de dubte, una distinció a bastament merescuda. Els mitjans s'han fet ressò del reconeixement i així, els qui no n'estaven al corrent, han pogut conèixer la dilatada trajectòria esportiva d'en Xavier. Tant en la seva vessant com a practicant com en la de gestor, promotor i directiu.

En el futbol va destacar primer de juvenil i més endavant en clubs de prestigi, com un solvent lateral esquerre. Va practicar també a bon nivell el judo, essent un dels impulsors d'aquesta disciplina a Blanes i fundant el Club de Judo local. I en la seva etapa davant el Club Vela Blanes, entre altres projectes, va dissenyar i crear l'Escola de Vela. Una de les pioneres de Catalunya.

Una pinzellada personal: vaig tenir la sort de ser un dels primers alumnes d'aquesta escola. El temps suficient per comprovar que no tenia prou aptituds per reeixir en aquest esport. Un 25è i un 26è llocs (i un retirat) d'un total de 27 participants en el Campionat de Catalunya de la classe Europa, així m'ho varen fer entendre.

En Xavier Oms però, no ha deixat només una profunda petjada en el món de l'esport, de la política local (com a regidor pre-democràtic i democràtic) i de les entitats socials (Aspronis). Uns quants blanencs i no blanencs) vàrem tenir la sort de ser alumnes seus al Col·legi Santa Maria de Blanes. Acabada d'acabar la seva llicenciatura de Farmàcia, va ser el nostre professor de Ciències Naturals (batxillerat). A banda de transmetre'ns coneixement ens va aportar una alenada de naturalitat, comunicació, proximitat, empatia... Valors no massa abundants en una escola religiosa dels anys setanta!

Si fa poques setmanes, la badia de Blanes va acollir una competició del nivell del World Championship de la classe Europa (prop de 300 regatistes) és entre altres coses, per la llavor que va sembrar fa un grapat d'anys en Xavier Oms. Si alguns com jo mateix, vàrem descobrir ja de molt jovenets que hi havia propostes pedagògiques alternatives a les del «florido pensil» va ser també gràcies a persones com ell. Felicitats! Per molts anys, Xavier!