El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de 14 anys i mig de presó per al pare que va abusar sexualment de la seva filla a Maçanet de la Selva. Les agressions van començar al 2008, quan la petita tenia 5 anys, i es van allargar fins al 2012. Durant tot aquest temps, l'home es refregava amb la petita, l'obligava a masturbar-lo i a fer-li fel·lacions. Aleshores, nena i pare i vivien en condicions precàries dins una caravana. La defensa del condemnat va recórrer al Suprem, al·legant que s'havia "vulnerat" el dret a la presumpció d'innocència del pare, perquè l'Audiència de Girona va donar plena credibilitat a la menor. El Suprem, però, tomba el recurs i confirma plenament la sentència. Entre d'altres, perquè a més de la declaració de la nena, hi ha més proves que permeten arribar "amb plena convicció" que el relat de la nena "es corresponia amb la realitat".

El cas que ara el Suprem ha sentenciat es remunta a principis del 2008. Aleshores, el pare acabava d'enviudar i vivia amb la seva filla, de tan sols 5 anys, a Maçanet de la Selva. Els dos s'estaven en una caravana en condicions precàries i necessitaven l'ajuda dels serveis socials.

Les agressions sexuals van començar poc després que morís la mare i es van arribar a allargar quatre anys. Durant aquest temps, segons va recollir l'Audiència de Girona, l'home abusava de la menor pràcticament a diari. Entre d'altres, es refregava amb la petita, obligava la nena a masturbar-lo i li eixigia que li fes fel·lacions. Si la filla s'hi resistia, l'home l'amenaçava.

Els abusos van acabar-se el maig del 2012. Però no perquè el pare hi posés fill, sinó perquè els serveis socials li van treure la custòdia de la menor, ja que vivien en condicions insalubres. La nena, que ja havia complert els 9 anys, va passar a viure a casa de la seva germana per part de mare (que és 26 anys més gran que ella).

I al 2015, durant una teràpia familiar, va ser quan la filla va revelar a la seva germanastra que l'acusat havia abusat sexualment d'ella. L'Audiència de Girona va condemnar-lo a 14 anys i mig de presó per un delicte continuat d'agressió sexual sobre menor de 13 anys amb penetració.

A més, el tribunal va obligar el pare a pagar una indemnització de 30.000 euros. El va privar de la pàtria potestat i, un cop sortís de la presó, li va prohibir acostar-se a menys de 200 metres de la nena durant 19 anys i mig. Per últim, l'Audiència li va imposar 5 anys de llibertat vigilada i l'obligació de participar a programes formatius d'educació sexual.

Presumpció d'innocència

La defensa del processat va presentar un recurs davant del TS, al·legant que s'havia "vulnerat" el dret a la presumpció d'innocència del seu client. Entre d'altres, la defensa deia que no hi havia "prou prova de càrrec" per motivar una condemna i que, a l'hora d'imposar-la, el tribunal "només" va basar-se en el relat que van fer la nena i la seva germanastra.

El recurs també al·legava que la petita podia haver actuar moguda per ressentiment, que el relat que va fer de les agressions "no era fiable" i que la seva germanastra la podia haver "utilitzada" perquè tallés la relació amb el pare. En contraposició, la defensa sostenia que la versió del pare, negant en tot moment l'acusació, era "ferma i coherent".

"Relat coherent"

El Suprem, però, tomba el recurs i confirma íntegrament la pena imposada al pare. Com ja va fer en el seu moment l'Audiència, l'alt tribunal sosté que al relat de la menor no s'hi aprecien motius "que poguessin enfosquir el seu testimoni". Entre d'altres, perquè d'ençà que va a passar a viure a casa la germanastra i fins tres anys després, quan es va presentar la denúncia, la nena no es va oposar a continuar veient el seu pare un cop al mes.

"El seu relat ha estat coherent i persistent", recull la sentència del Suprem. El tribunal també subratlla que és "raonable" que la nena expliqués els abusos de manera "genèrica" i "sense precisar episodis concrets". Primer, perquè el pare l'agredia sexualment de manera "sistemàtica" i, després, perquè aleshores la filla era molt petita.

A més del què va explicar la menor, el Suprem també indica que hi ha més "corroboracions perifèriques" que recolzen la condemna. Entre d'altres, la declaració de la seva germanastra, el fet que la nena tingués "malsons" durant un temps o que l'informe dels psicòlegs conclogués que la petita no tenia "tendència a fabular".

Per aquests motius, el Tribunal Suprem rebutja el recurs de cassació. I en paral·lel, confirma íntegrament la condemna que va imposar al pare per agredir sexualment la seva filla.