El jutjat ha arxivat la causa penal per l'accident de Susqueda on van morir dues dones i una nena d'una mateixa família. El sinistre va tenir lloc el 6 de desembre, quan ja era fosc, a la carretera que uneix el pantà amb el santuari del Coll. El cotxe es va estimbar per un desnivell de 7 metres i mig. Tot i que el vehicle anava sobreocupat i no duia sistemes de retenció infantil, el jutjat subratlla que aquesta no va ser la causa de l'accident. La interlocutòria d'arxiu recull que el pare -que era qui conduïa- va cometre "una negligència" perquè no va prestar prou atenció a la carretera. Però el jutjat ja deixa clar que "la senyalització deficient" de la via, on no s'assenyalava la presència d'un gir pronunciat, lligat al fet que no hi havia tanca de seguretat, també van ser "causes principals" del sinistre. L'advocat del conductor demandarà ara l'Ajuntament, propietari de la carretera, i li reclamarà responsabilitats.
L'accident mortal de Susqueda va tenir lloc el 6 de desembre pels volts de les set de la tarda, ja de fosc. Al cotxe hi viatjaven set membres d'una mateixa família. El pare, de 33 anys, era qui conduïa. Al seient del copilot hi anava la seva sogra (una dona de 52 anys). I al darrere, la mare de 30 anys -que estava embarassada- i les quatre filles de 10 anys, 8, 3 i 1.
El cotxe havia agafat la carretera que portava del Santuari del Coll fins al pantà de Susqueda. Però un quilòmetre abans d'arribar a la presa, el vehicle va continuar recte en comptes d'agafar una corba cap a la dreta, es va estimbar per un desnivell de 7 metres i mig i va anar a parar cap per avall al fons d'un torrent. Les dues dones i la nena d'1 any van morir.
Els Mossos d'Esquadra van atribuir tres delictes d'homicidi imprudent i lesions al pare de la família, que vivia a Salt (Gironès). El cas va anar a parar a mans del Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 4 de Santa Coloma de Farners, que va ser qui va citar el pare a declarar, i qui ha acabat arxivant la causa penal.
A l'hora de fonamentar l'arxiu, la interlocutòria analitza el cas punt per punt. D'entrada, el jutge recull que aquell 6 de desembre, després de passar el dia al Santuari del Coll, el pare va decidir tornar a casa per la banda del pantà (i no per l'altre costat, per on la família havia pujat al migdia).
Per recollir aigua
El jutjat recull que l'home era conscient que el cotxe "anava sobreocupat" i no portava sistemes de retenció infantil. També diu que aquell va ser el segon cop que el pare agafava aquella carretera (tot i que en l'altra ocasió, ho havia fet de pujada, a l'estiu i mentre era de dia). "Manifesta que ho va fer per recollir aigua en una font abans d'anar cap a casa, tot i que sembla lògic pensar que, en realitat, el motiu era el d'evitar ser sorprès pels agents de l'autoritat", diu l'escrit.
El jutjat, parafrasejant la declaració del pare, també explica que l'home, aquella nit, circulava "posant atenció a la línia central de la carretera". Ho va fer perquè, com va relatar, "era de nit, la via no tenia il·luminació, hi havia boirina i als marges hi havia fulles i pedres". Va ser seguint aquesta línia quan, sense adonar-se'n, va anar directament cap al barranc i es va estimbar.
Negligència i "senyalització deficient"
A la interlocutòria, el jutjat conclou que aquell dia el pare va cometre "diverses negligències". Entre aquestes, el fet de conduir un cotxe sobreocupat, sense sistemes de retenció infantil, i haver escollit una carretera que no es coneixia, amb l'asfalt que estava "humit" i "ple de fulles" als laterals.
Però a l'hora de determinar la responsabilitat penal, l'escrit considera que només hi ha una imprudència que va ser "causa directa" de l'accident: el fet que l'home només va fixar-se en la línia discontínua de la carretera, que abans del barranc estava "desplaçada" i que el va portar a continuar recte i estimbar-se. "Va derivar a un segon pla altres elements que el podrien haver informat de la presència del barranc, com ara la visibilitat que li oferien els llums del vehicle", indica la interlocutòria.
Al costat d'aquesta "negligència" -que el jutjat tipifica com a imprudència menys greu- la interlocutòria identifica altres "causes principals" del sinistre. I aquí, totes fan referència a l'estat en què es trobava la carretera.
L'escrit subratlla que abans del terraplè no hi havia tanques de seguretat (que podrien haver frenat el vehicle), que enlloc hi havia "la més mínima senyalització" que advertís del perill i de l'existència d'un revolt pronunciat, i que les línies de la carretera eren "deficients". Segons el jutjat, aquestes van ser causes "directes" del "fatídic desenllaç", que si s'haguessin corregit "podrien haver evitat la catàstrofe".
Sense denúncia
Tot i que el jutjat d'instrucció considera que el conductor va cometre una "imprudència menys greu", acaba arxivant els fets per un altre motiu: que no hi ha denúncia. I és que, com estableix la llei en aquests casos, la demanda s'ha d'interposar "única i exclusivament per la persona agreujada o pel seu representant legal". Cosa que en aquest cas no té raó de ser, perquè hauria de ser el conductor qui presentés denúncia i "estaria iniciant un procediment penal contra ell mateix".
Per això, sense perjudici que el cas derivi en via civil, el jutjat disposa l'arxiu de la causa penal contra el conductor per homicidi imprudent i lesions. Fonts del despatx que representa el pare, el bufet Vosseler, ja han anunciat que demandaran l'Ajuntament-propietària de la via- i li reclamaran responsabilitats per l'accident mortal.
