El centre d'atenció primària (CAP) de Vidreres va assistir per sorpresa el part d'un nadó. Els fets van tenir lloc divendres passat, 4 d'agost, quan al voltant de les cinc de la tarda va arribar al CAP l'Ester Pi, una veïna de Vidreres que estava contracturant i a punt per parir el seu fill.
Segons va explicar ahir l'Ester a Diari de Girona, el part «va ser molt estrany». «No tenia dolor i les contraccions eren molt arítmiques», va detallar la vidrerenca, explicant que es tracta del segon fill. Tot va començar cap a les dotze del matí, quan la mare va trencar aigües pensant que es tractava del tap mocós. «Li vaig dir a la meva parella que marxés tranquil cap a la feina», va precisar. Segons l'Ester, poques hores més tard, a primera hora de la tarda va començar a sentir més dolor i va trucar «a tothom». En arribar el seu pare a l'habitatge, l'Ester va veure que la situació era cada cop més urgent i li va demanar que la portés al CAP. «Vam baixar al carrer i veia que no podia aturar les contraccions i no podíem esperar més» va narrar. Per fortuna el CAP de Vidreres es troba a prop d'on viu la parella.
L'arribada al CAP
Un cop al centre d'atenció primària, la persona al taulell d'administració va ser la primera a avisar a tothom. Una de les infermeres que va assistir el part va ser la Raquel Ligero. «Va arribar a les cinc i vint de la tarda, dues doctores, jo i una altra infermera ens vam dirigir a la sala d'urgències», va explicar Ligero. Al principi l'equip mèdic volia esperar l'ambulància per tal de traslladar a la pacient a l'hospital, ja que «si hi havia alguna complicació en el part, al CAP no tenim els recursos necessaris. Jo li deia que no apretés», recordava Ligero.
L'Ester rememorava així l'experiència: «quan estava estirada, ja al llit, em deien que no empenyés per intentar arribar a l'hospital, però allò jo no ho podia aturar». Per fortuna, tot va anar sobre rodes. Segons Raquel Ligero quan va veure «que no podíem esperar més i que no hi havia cap complicació, tot va ser molt ràpid». Ligero relatava que en Mikel va néixer «amb deu o quinze minuts», i tot l'equip mèdic en té molt bon record. «Ens fa molta il·lusió perquè normalment no ens trobem naixements al CAP» va dir afegint que en Mikel «era molt guapo quan va néixer». El nadó va néixer a les 17.35 h al CAP de Vidreres i va pesar dos quilos i set-cents grams.
D'altra banda l'única cosa que lamentava la mare del nadó, l'Ester Pi, era que «malauradament» la seva parella s'ho va perdre, però que «per sort, tot va anar molt bé». Un cop va néixer el nadó, els serveis mèdics van traslladar la mare i al fill a l'Hospital Santa Caterina de Salt on posteriorment van obtenir l'alta mèdica.
