El govern de Torroella de Montgrí ha desestimat la petició de convocatòria d'un ple extraordinari formulada pels grups municipals de COET i PDeCAT per debatre sobre una consulta en relació amb la festa de les vaquetes. La decisió, han informat fonts de l'Ajuntament, s'ha pres en base a un informe dels serveis jurídics on es conclou que l'objecte de la sol·licitud és un tema ja debatut en el plenari (el 5 de maig de l'any passat), on tots els regidors s'hi van poder manifestar, que ha tingut unes conseqüències jurídiques determinants, com son la modificació de l'annex de la llei 34/2010 de celebració de festes tradicionals amb bous i la supressió de Torroella de Montgrí com a municipi en el que se celebrava aquesta festa (23 de març d'aquest 2017).

En aquest sentit, les fonts van recordar ahir, dia que en què expirava el termini legal perquè l'alcalde Josep Maria Rufí (ERC-Junts) pugués convocar-lo, que existeix jurisprudència segons la qual resulta improcedent la convocatòria d'una sessió extraordinària a petició de la quarta part de regidors per tornar a debatre, reobrir o reconsiderar assumptes ja debatuts pel ple municipal d'un procediment ja tramitat i tancat (aquest seria el cas de la petició de PDeCAT i COET).

En el decret d'alcaldia, que es va notificar ahir al migdia, també es recorda que el PDeCAT ja va presentar el passat mes de juny una moció amb l'objecte d'incloure en el ple un punt relatiu a la celebració de la festa de les vaquetes, i demanar la celebració d'una consulta popular. L'alcalde va resoldre no admetre a tràmit la petició i no incloure la moció en l'ordre del dia ja que l'objecte de la sol·licitud era un tema ja debatut i Torroella ja no figurava a l'annex de la llei de festes amb bous.

En relació amb aquesta primera desestimació, les fonts de l'Ajuntament van afegir que el decret de no admissió va ser recorregut davant del departament de Governació i Administracions Públiques per part del grup municipal PDeCAT. En conseqüència, el departament de Governació va fer una petició d'informació a l'ajuntament que va respondre enviant tant el decret com l'informe que el sustentava, van precisar les fonts, en el sentit que no hi ha hagut cap resolució ni pronunciament de l'administració catalana.

A la justícia

L'argumentació de l'equip de govern en ambdós casos ha estat la mateixa: es fonamenta en el fet que l'Ajuntament disposa de fonaments jurídics suficients per no admetre les peticions destinades a reobrir un procediment ja tramitat i tancat.

El portaveu de PDeCAT, Jordi Cordon, va respondre ahir que l'actuació de Rufí és «antidemocràtica» ja que «priva als regidors dels seus drets -en aquest cas, seria el de convocar un ple extraordinari-». Va insistir que l'alcalde republicà «gestiona l'Ajuntament com si fos la seva masia particular» i va afegir que «demanarem assessorament jurídic per portar aquesta situació a la justícia ordinària per aturar aquesta arrogància política», qu atribueix a Josep Maria Rufí.