L'acusació popular que exerceix la CUP en la investigació per presumpta comissió d'irregularitats a Aigües de Blanes vol que el jutjat aparti l'empresa privada Girona S.A. de la gestió de l'empresa mixta i assumeixi la tutela de la companyia, com va fer a Girona amb Agissa. Per a l'acusació popular hi ha indicis d'un «patró criminal de comportament» del soci privat que, a través d'adjudicacions fraudulentes o factures falses, han «despatrimonialitzat» la part pública per beneficiar un seguit d'empreses. Per això, l'acusació popular vol que el Jutjat d'instrucció 6 de Blanes (el que instrueix la causa d'Aigües de Blanes) adopti la mateixa decisió que va prendre el setembre passat el Jutjat d'instrucció 2 de Girona i aparti Girona S.A. de la gestió. Aquesta mesura cautelar implicaria l'administració judicial de la companyia d'aigües que, a la pràctica, vol dir que el jutjat passa a tutelar el dia a dia de la societat i n'exclou els seus gestors actuals.
Aigües de Blanes és una empresa mixta on l'Ajuntament de Blanes té la majoria (51%) i la resta està en mans de la societat privada Girona S.A. «No podem estar ni un minut més deixant que Aigües de Blanes sigui una societat gestionada per Girona S.A.», va afirmar ahir l'advocada de l'acusació popular, Montserrat Vinyets. La lletrada va anunciar que presentarà aquesta sol·licitud en el «moment processal oportú» perquè és una mesura cautelar que «tècnicament té les seves complicacions». Per a l'advocada, la intervenció judicial seria la manera d'assegurar que es vetlla «pels interessos dels ciutadans de Blanes en relació amb l'aigua».
Carles Monguilod, advocat del conseller delegat d'Aigües de Blanes i director de Girona S.A., Narcís Piferrer, va assegurar que aquesta petició seria una «autèntica barbaritat». «Espero que, si demana això, el jutjat no ho autoritzi en absolut», va afegir. El lletrat va recordar que la investigació de Blanes se centra en 18 pagaments fets a proveïdors durant l'any 2011. «Són uns serveis que es van cobrar i es van fer i s'està esbrinant si s'ajustaven a la legalitat administrativa», va ressaltar. Monguilod va sostenir que demanar l'administració judicial de la companyia respon més a interessos polítics. «Demostra el que la CUP ja ha dit públicament, que aquí el seu interès va més enllà de la causa penal perquè vol municipalitzar el servei», va criticar.
L'acusació popular va anunciar la intenció de sol·licitar aquesta mesura cautelar però ja va anunciar que serà més endavant, quan els quatre investigats que hi ha a la causa hagin declarat en seu judicial.
Ampliació de la investigació
Tres d'ells van declarar ahir: Piferrer (també investigat en el cas Agissa), l'exalcalde Josep Trias i l'interventor municipal Francisco Lucio. L'altre exalcalde del 2011, Josep Marigó, no va poder comparèixer per problemes de salut. Monguilod va assegurar que tots ells van respondre a les preguntes i van defensar «l'absoluta legalitat» de la contractació de proveïdors feta el 2011. «Crec que la jutgessa no tindrà cap dubte i, tan bon punt acabem les diligències d'investigació que hi ha pendents, demanaré l'arxiu», va avançar l'advocat.
Per al lletrat, el que plana sobre les adjudicacions fetes sense concurs és una «discussió jurídica» perquè hi ha dictàmens tècnics contradictoris sobre si calia o no obrir adjudicació pública. També va assegurar que és «mentida» que Piferrer incomplís el règim d'incompatibilitats per acumular càrrecs i contractar empreses també vinculades a ell. «Seria incompatible que cobrés dos sous públics però és que en realitat no en cobra cap», va exposar. L'acusació popular, però, considera que les irregularitats detectades en l'exercici 2011 mostren una forma de funcionar que es podria estendre més enllà d'aquest any. Per això, Vinyets també espera que acabin de declarar tots els investigats per demanar que s'ampliïn els anys d'investigació.
Sense concurs públic
L'origen de la investigació judicial és l'informe elaborat per la Sindicatura de Comptes l'any 2014 que analitza la gestió de l'empresa mixta durant el 2011. En aquest primer estudi, la Sindicatura va detectar diverses irregularitats i, per això, va enviar el cas a la fiscalia de Girona, que va acabar formulant denúncia davant els indicis de delicte. El Jutjat de Blanes va encarregar un atestat a la Guàrdia Civil que concloïa que Aigües de Blanes va fer un total de 18 adjudicacions de contractes públics sense concurs a 15 empreses per un valor global d'1.014.899,47 euros. La investigació està oberta per prevaricació, administració deslleial, delicte societari i incompliment de la llei de compatibilitats.
