El 22 de gener és Sant Vicenç, patró de Susqueda i de la seva església, que, com la resta del poble, es troba sota les aigües de l'embassament. No és casual, doncs, que aquesta fos la data escollida per donar el tret de sortida als actes de commemoració dels 50 anys de la presa, que va entrar en servei el 1967 i es va inaugurar el 1968.

Uns actes que van ser presentats ahir al matí a la Diputació de Girona i que van arrencar a la tarda a l'antiga fàbrica tèxtil Burés d'Anglès amb la presentació del documental Susqueda, un pantà diferent. «Ens ha semblat un bon dia per iniciar els actes del 50è aniversari de la desaparició del poble», va explicar l'alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas. «Tot i que com a municipi aquest fet ens ha portat i ens porta més problemes que avantatges, ens ha semblat correcte commemorar els 50 anys», va afegir Viñolas, qui va ressaltar que per als susquedencs es compleix mig segle del «sacrifici d'un poble al servei d'un país».

En aquest sentit, el vicepresident de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va voler destacar que no se «celebra res» sinó que es tracta d'una commemoració.

«Fa 50 anys va desaparèixer Susqueda com a poble, però no com a municipi i aquest esperit de supervivència cal preservar-lo i ajudar-lo», va subratllar el també alcalde de Banyoles, ressaltant la importància de l'atractiu paisagístic que té la zona i que es podrà descobrir a través de les disset activitats programades mensualment -menys a l'agost i al novembre- fins a finals d'any.

Propostes que inclouen la instal·lació d'una illa flotant al bell mig de l'embassament; l'obertura de la icònica sala de columnes on s'hi podrà veure una exposició fotogràfica sobre la construcció de la presa; una ruta de BTT des dels diferents municipis del Ter Brugent fins al pont del Colobrant; la col·locació i exhibició d'una maqueta a gran escala de l'antic poble de Susqueda o visites guiades a la central elèctrica, entre altres actes.

Totes han estat pensades i desenvolupades durant gairebé un any per una comissió creada específicament per a commemorar aquesta efemèride. En formen part: la companyia elèctrica Endesa (propietària del salt), la Fundació de la companyia, els municipis de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i Osor, el Consell Comarcal de la Selva i el Consorci del Ter.

«Susqueda va ser una de les obres més importants que es van realitzar durant la segona meitat del segle XX, un espai únic i singular pels seus elements arquitectònics i decoratius», va destacar durant la presentació d'ahir, la directora general d'Endesa, Isabel Buesa.

Elements com l'escala de cargol o la sala de columnes hiperbòliques convertides en làmpades, introduïts per l'arquitecte de la presa, Arturo Rebollo. Una obra de tipus volta amb doble curvatura que va despertar pors i recels des de la seva construcció, feta entre 1963 i 1968, i que va es va convertir en motiu de pànic el 22 d'abril de 1983 quan es va creure que s'havia ensorrat. Tot va resultar ser, però, una falsa alarma, fruit de la lectura escenificada a Ràdio Girona del llibre Susqueda del col·laborador de Diari de Girona Miquel Fañanàs.

Reserves baixes

Actualment, l'embassament de Susqueda es troba al 44% de la seva capacitat, per sota de la mitjana que correspon a aquesta època de l'any. Una situació que «preocupa» la companyia tot i que no consideren que sigui «alarmant». «És complicat, però no crític», va explicar la directora de la unitat de producció hidràulica Ebre-Pirineus d'Endesa, María Ordóñez.

En aquest sentit, està previst que aquest dijous es porti a terme la reunió de la Comissió de Desembassament que haurà de fixar els cabals de sortida de la presa de Susqueda amb l'objectiu de garantir-ne els diferents usos.