El Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la condemna dictada per l'Audiència de Girona que va imposar una pena de 35 anys de presó a Antonio Alcaraz, l'expolicia de Girona que el 28 de maig del 2013 va assassinar la cunyada i va intentar degollar la dona a Caldes de Malavella.

Alcaraz va perpetrar l'atac davant les dues filles menors d'edat de la víctima mortal. La pena és per un delicte d'assassinat, lesions amb instrument perillós i dos delictes de lesions psíquiques per les seqüeles que ha causat a les nenes obligant-les a presenciar la mort violenta de la seva mare. El Suprem desestima el recurs de la defensa, que exposava tres arguments per intentar reduir la pena.

La defensa va recórrer la sentència de l'Audiència que l'abril passat va imposar una pena de 35 anys de presó a l'expolicia (20 per assassinat, cinc per lesions amb instrument perillós i deu pels dos delictes de lesions psíquiques). La defensa argumentava tres motius per tombar la sentència o per reduir la pena. El primer punt girava entorn a què no hi havia proves «vàlides i suficients» contra el processat. En aquest apartat, l'advocat també exposava que la fiscalia i la defensa havien «comminat» l'acusat a reconèixer els fets.

El Suprem rebutja l'argument i recorda que aquest és el que es va esgrimir en un primer recurs, i que aleshores sí que va servir per tombar una sentència de conformitat i va forçar a repetir el judici. «Estem ara davant una altra sentència d'un nou judici durant el qual l'acusat només va arribar a acceptar implícitament l'autoria d'aquells fets», recull el Suprem que exposa que una versió totalment exculpatòria d'Alcaraz hauria resultat «tan absurda com inversemblant a la vista de la seqüència desenvolupada».

El segon argument del recurs de la defensa tractava sobre un possible eximent per trastorn mental. Per desestimar aquest motiu, el Suprem assenyala que «els fets provats no recullen ni la més mínima dada que permeti fonamentar una disminució -i molt menys una anul·lació- de les capacitats cognitives i volitives».

Impacte emocional

Finalment, el tercer motiu tractava de «desvirtuar» els dos delictes de lesions psíquiques causats a les seves nebodes, que tenien 6 i 10 anys. El Suprem exposa que l'argumentació de la sentència de l'Audiència de Girona és «impecable» i que l'alt tribunal se'l fa seu «íntegrament». «El resultat lesiu va reclamar de tractament mèdica per a una curació que mai serà plena», exposa la sentència. En aquest sentit, la resolució exposa que el dia dels fets l'acusat «sap de la presència de les nenes» i «no pot ser aliè a l'impacte emocional, més que probable, que causarà l'escena de la qual són testimonis: veure com el seu oncle degolla a la seva mare que queda banyada en una bassa de sang que determina la seva mort».

Per tot això, el Suprem desestima el recurs de la defensa, confirma la sentència de l'Audiència de Girona i imposa les despeses del recurs a Alcaraz.

14 anys més del pactat

La sentència de l'Audiència de Girona ja recollia el sentiment del tribunal, que va assegurar que «en poques ocasions» havia tingut l'oportunitat de veure delictes «tan cruels i reprotxables com els que s'han jutjat, no només pel fet de matar una persona sinó també per les circumstàncies que han rodejat el crim». «Es tracta de la mort per degollament de la mare de dos nenes de 6 i 10 anys d'edat, realitzat en presència d'elles i abandonant l'acusat el lloc deixant les nenes amb el cadàver de la seva mare desplomat a terra i envoltada d'una bassa de sang», recollia la sentència que afegia que, a més, durant el judici Alcaraz ni tan sols va mostrar «penediment».

Per això, li van imposar 35 anys de presó, la pena màxima (i la que van sol·licitar tant el fiscal com les acusacions particulars al final del judici).

Són 14 anys més de presó dels que l'expolicia va acceptar al primer judici. Aleshores, seguint un acord entre fiscalia, acusacions i defensa, Alcaraz es va conformar amb 21 anys de presó. Després, però, es va desdir de la conformitat i va recórrer la sentència assegurant que havia rebut pressions. El Tribunal Suprem li va donar la raó i va obligar a repetir el judici.