En Mario i en Coen es porten 13 anys de diferència i viuen a la comarca de la Selva. El més gran, en Mario, acaba de complir els 19 anys, regenta una xurreria i viu a Blanes. En Coen té sis anys, cursa primer de Primària i és de Caldes de Malavella. Tots dos són transsexuals i la seva vida és com la de qualsevol persona de la seva edat. Les seves històries, però, reflecteixen el canvi d´una societat que ha evolucionat informativament però que encara no ha aconseguit normalitzar la diversitat sexual i despendre´s dels estigmes, tabús i prejudicis que envolten la transsexualitat.
A Caldes, en Coen va tenir clar des de ben petit que era un nen. I així ho va comunicar als seus pares, els quals de seguida van buscar informació a internet i van contactar amb l´Associació Chrysallis, una entitat estatal conformada per famílies de menors d´edat transsexuals, que els guia en tot el procés. «Sempre ha vestit com un nen. Si li ensenyaves una disfressa de princesa o una de superheroi no tenia cap dubte a l´hora d´escollir», explica la mare del menut, Francesca Saltó, qui valora que d´ençà que «pot ser ell mateix» ha fet un canvi de 360 graus tant a casa com a l´escola. «Abans era introvertit i molt callat. I ara té ànima de líder i un caràcter fort que li ha sortit arran de poder ser realment ell», explica aquesta mare de tres fills.
A Blanes, a en Mario fer el pas li va resultar força més complicat per la falta d´informació i l´estigmatització de la diversitat sexual existent. «Des de ben petit preferia els jocs i la roba de noi i m´agradaven les noies, però no sabia que era transsexual perquè no sabia ni que existien», relata aquest noi de 19 anys que, per entendre el que passava, es va haver d´espavilar sol buscant vídeos on altres menors transsexuals del Regne Unit i d´Estats Units explicaven la seva experiència. «Em sentia igual i per això vaig saber que jo també era transsexual», recorda en Mario.
Als 12 anys, i per primera vegada, ho va dir en veu alta al seu cercle d´amics i finalment als 15 anys, i tot i la por que tenia per una possible reacció negativa a la notícia, ho va explicar a la seva família. «Estava molt fart que em tractessin com a noia i els vaig dir que em sentia noi i que m´agradaven les noies, però com un noi. Ho van acceptar bé», relata.
En aquell moment, en Mario va començar el procés de canvi. Amb el suport dels seus pares van buscar informació i van contactar amb una entitat de Barcelona que els va remetre a Chrysallis i amb el servei Trànsit (promoció de la salut de les persones trans de l´Institut Català de Salut) que coordina la doctora Rosa Almirall. «Ho tenia clar, estava decidit i ja em van donar hormones», precisa el jove blanenc, qui assegura que un dels moments més feliços per a ell va ser l´operació de mastectomia a la qual es va sotmetre l´any 2016. «La meva mare estava molt nerviosa, però jo era feliç perquè era el que volia», recorda en Mario, qui assenyala que per a en Coen- al qual coneix de l´associació- el procés serà molt diferent perquè creixerà sent qui és realment i s´estalviarà canvis propis de l´adolescència com la menstruació o el creixement dels pits. «És millor dir-ho de petit o que els pares actuïn si se n´adonen perquè el canvi no sigui tan brutal», recomana.
Pocs casos coneguts a Girona
L´any 2014, quan en Mario va entrar a formar part de Chrysallis, només hi havia vuit famílies associades de tot Catalunya. Avui aquesta entitat proporciona informació, consell i suport a 96 famílies catalanes amb fills petits o joves transsexuals de fins a 20 anys d´edat. D´aquests, només cinc són de la província de Girona i tres d´elles són de la Selva. Aquesta xifra augmenta substancialment si es té en compte el nombre total de persones ateses a Catalunya pel Servei Trànsit i que en la primera visita tenien menys de 21 anys: 459 nens, nenes i joves. En franges d´edat, un total de 68 atesos tenien entre 3 i 10 anys; 83, entre 11 i 15 anys i 308 entre 16 i 20 anys.
A la demarcació gironina i en comparativa amb els casos totals de tot Catalunya, la xifra és molt inferior: 24 atesos en total. D´aquests, 15 eren joves d´entre 16 i 20 anys; 5 eren adolescents d´entre 11 i 15 anys i només 4 eren mainada d´entre 3 i 10 anys. «Això no significa que a la província de Girona hi hagi menys menors transsexuals, sinó que potser les seves famílies no tenen informació, no han buscat una associació o han començat els tràmits sense contactar amb nosaltres abans», explica el secretari de Chrysallis, Jaume Ulldemolins.
En aquest sentit, la doctora Rosa Almirall, ginecòloga, creadora del servei Trànsit i directora de l´àrea d´Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Barcelona, assegura que cada vegada són més les famílies que són conscients de l´existència de la transsexualitat, però que encara fa falta molta feina de visualització i naturalització tant a casa com a l´escola. «Els pares d´ara escolten més els menuts i estan més atents a petits malestars i de seguida es posen en contacte amb nosaltres o amb Chrysallis», relata Almirall, qui ha tractat centenars de menors. Tot i això, assegura que hi ha famílies on la diversitat sexual encara està mal vista o no existeix. «En aquests casos, els petitons bloquegen el que senten i és més difícil que la seva transsexualitat pugui fluir amb naturalitat», afegeix.
Malgrat això, Almirall precisa que en tots els anys que fa que dirigeix el servei de trànsit mai ha tingut cap menor transsexual que amb el temps decidís tornar a viure amb el gènere que se li va assignar en néixer. «Quan els pares venen a la consulta expressen aquestes pors, com ho veuen, com se senten o què han de fer, i nosaltres els aconsellem i escoltem», detalla la doctora. Amb els menors sovint es recorre a jocs, dibuixos i altres estratègies relacionades amb la identitat de gènere perquè puguin «parlar sense parlar». «Encara fa falta aquest suport perquè la nostra societat encara és estigmatitzadora», lamenta Almirall.
Necessitat d´obrir mirades
Aquests professionals reivindiquen que una de les claus de la normalització es troba en l´educació. Per Almirall, el canvi rau en la necessitat que els docents «obrin la mirada». «Costarà anys sensibilitzar el professorat perquè fins que no ho viuen a les seves escoles la transsexualitat no xisteix», afegeix. A l´escola d´en Coen, la de Sant Esteve de Caldes, la comunitat educativa es va formar i assessorar després de parlar amb els pares del petit i van encarar el canvi amb naturalitat. Aquesta escola, però, és un cas particular i excepcional.
Des de Chrysallis es fan xerrades a instituts i escoles amb l´objectiu de donar una correcta visualització del que és la transsexualitat infantil. «No s´explica que hi ha homes que poden tenir vagina i dones que poden tenir penis. I a vegades es confon el que és la identitat de les persones amb la seva orientació sexual», critica Ulldemolins, qui afegeix que aquesta manca d´informació també es troba en el sistema judicial, el qual dificulta el canvi del nom en el document d´identitat. «Aquests nens han de fer la seva vida diària amb una documentació que han de justificar contínuament», critica.
Per tot plegat, i de moment, persones com en Coen i en Mario o entitats com Trànsit i Chrysallis seguiran treballant i reivindicant la normalització de la transsexualitat perquè en un futur, qualsevol nen, nena o jove no temi dir alt i clar: «Sí, soc menor i soc transsexual. I què?».
