L'Ajuntament d'Arbúcies ha aturat tots els desnonaments previstos a la localitat des del setembre del 2015: un total de 21. L'últim s'havia d'executar demà al matí i afectava una família monoparental amb un menor al càrrec. Així ho va anunciar ahir el regidor d'Atenció i Serveis a les Persones, Jaume Salmeron (EPA) qui va precisar que feia dos mesos que negociaven amb l'empresa i que finalment es va arribar a un acord per indemnitzar i reallotjar la família afectada.

«La primera ordre de desnonament va arribar abans de nadal i la vam aturar. Aquesta era la segona i després de molt negociar, hem aconseguit aturar-la in extremis», va detallar Salmeron qui va remarcar que a la localitat selvatana «no permetem desnonaments».

En aquest sentit, el també tinent d'alcalde havia fet una crida pública a través de les xarxes socials demanant als veïns que el divendres al matí acudissin a l'habitatge afectat per «impedir un acte d'humiliació i indignitat». «La resposta va ser increïble. Almenys 50 persones em van escriure, i també hi haguéssim anat la majoria de regidors de l'equip de govern», va destacar Salmeron qui va recordar que la vivenda «és un dret fonamental».

«En aquest cas vam haver de negociar amb una empresa en lloc d'una entitat bancària, però al final s'ha arribat a la solució més intel·ligent i més justa», va valorar l'edil arbucienc qui va destacar també la feina feta per la PAH amb en Jordi Romero al capdavant. Actualment, el consistori està negociant dos casos més, un dels quals té l'orde d'execució prevista per al 27 d'abril vinent.

Tres anys i mig funcionant

Arbúcies es va declarar Vila Lliure de Desnonaments el setembre de 2015 i es va aprovar un protocol d'atenció a les famílies afectades en coordinació amb l'àrea d'atenció a les persones, habitatge, governació i jutjat de pau. Quan aquest protocol s'activa, serveis socials elabora un informe de vulnerabilitat; des d'alcaldia i la regidoria d'Atenció a les Persones s'envien cartes al jutjat demanant l'aturada del desnonament i s'obren negociacions amb les entitats financeres per intentar trobar una solució per a la persona o família afectada.

Segons Salmeron es va tirar endavant aquest protocol en plena crisi econòmica perquè «estaven pagant justos per pecadors».