Hi ha setmanes que se’m fa molt difícil no sobrepassar els 2.200-2.300 caràcters que com a màxim haurien de tenir aquests articles. No trobo la manera d’argumentar-los i desenvolupar-los de manera més sintetitzada. Altres dies, en canvi, podria resumir el que vull dir en deu o dotze línies.

Avui és un d’aquests dies. Avui, en lloc d’omplir aquest espai que setmanalment em brinda Diari de Girona per exposar amb absoluta llibertat i independència les meves reflexions, vull utilitzar-lo, només, per fer-los una recomanació. Busquin, recuperin i mirin el programa de Jordi Évole Bienvenidos al Norte, bienvenidos al Sur que La Sexta va emetre fa un parell de setmanes. Un gra de sorra de sensatesa, de concòrdia i de voluntat d’entesa enmig del bombardeig televisiu (i mediàtic en general) d’informacions interessades, esbiaixades o directament falses que burxen en la pell de la ciutadania més desvalguda, més acrítica, per obrir ferides o per fer les que hi puguin haver, encara més profundes.

Bienvenidos al Norte, bienvenidos al sur. Un lloable intent de posar una mica d’àrnica als hematomes produïts per les trompades emocionals que d’una manera o altra tots hem patit i patim aquests darrers temps.

Em preguntava, en acabar el programa, si, en el cas que els mitjans públics (i també d’altres) catalans haguessin produït i emès programes similars durant aquests darrers anys, cap a quin costat s’hauria decantat l’actual empat tècnic entre «indepes» i no «indepes». Em preguntava si municipis com Blanes estarien tan fragmentats, tan polaritzats si en algun moment polític, ciutadans, mitjans locals, entitats, etc., haguessin desenvolupat estratègies similars a nivell local: Benvinguts blanencs del nord, benvinguts blanencs del sud.

Em pregunto, també, aquests dies, i això ja és un altre tipus de reflexió, com estarien les coses si en lloc de «fer república» (concepte tant virtual com ambigu) els qui tenen la capacitat i mitjans per fer-ho, haguessin apostat i treballat per «fer republicans».